La campanya propagandística de la premsa escrita i de la televisió a favor de Manuel Valls per a l'alcaldia de Barcelona comença a ser escandalosa i gens subtil. Les elits espanyolistes de la ciutat s'han descarat ja a favor de l'exprimer ministre francès, i aquest estiu tan aviat s'han reunit —a la Cerdanya principalment, però també a la Costa Brava— per parlar del finançament que necessitarà —el seu caixet és certament alt— com de la necessitat de trobar-li una posició privilegiada a Esade o a Iese ja per a aquest curs. Valls com l'alcalde policia que acabi amb la creixent inseguretat de la ciutat, s'explica. Valls com l'alcalde que torni l'espanyolitat a la capital catalana. Valls com l'alcalde capaç d'aglutinar a tota la dreta i a Societat Civil Catalana.

Malgrat no hi ha enquestes fiables de les pròximes municipals a Barcelona, i tot i que encara falta molt temps, el deteriorament de la capital catalana, que no ve d'aquest estiu sinó que s'ha anat gestant durant tot el mandat de Colau, ha estat l'esquer de Valls per a tots aquells que veien l'alcaldessa com un mal menor per impedir un alcalde independentista. Avui, en canvi, succeeixen dues coses: saben que poden desprendre's de Colau ja que la marca ha perdut robustesa, i Valls els sedueix. El fet que sentimentalment també tingui, pel que sembla, unes arrels profundes amb una empresària catalana capaç de concitar al seu voltant donacions econòmiques importants ha dinamitzat el protagonisme de l'exprimer ministre francès.

El candidat de Esquerra Republicana, Alfred Bosch, és ara per ara, el tercer home en disputa de l'alcaldia. Les enquestes li donen una bona posició, fins i tot en alguna hi figura com a guanyador hipotètic. Però és evident que una polarització Colau-Valls no l'ajudaria, i que en l'espai independentista encara hi ha molta tela per tallar. Fonamentalment, perquè la formació política dels presidents Puigdemont i Torra no ha ensenyat encara totes les seves cartes, i després perquè el procés de primàries que impulsa l'Assamblea és a dia d'avui una incògnita. Falta per veure si acaba sent un element aglutinant de l'independentisme o, al contrari, un element que contribueixi a dividir fins i tot més l'actual ecosistema, ja de per si excessivament fraccionat per garantir-se la victòria abans de les eleccions.

Mentre l'independentisme fa o no els deures, Valls té el vent a favor i la propulsió necessària per jugar fort. I no deixa de sorprendre'm l'enorme frivolitat amb què molts veuen les seves possibilitats.