S'atribueix als bandolers que assaltaven els camins de Sierra Morena que unien la Meseta amb Andalusia la tantes vegades repetida frase La bossa o la vida! que, en mans d'aquells delinqüents, només volia dir una cosa, que calia lliurar-ho tot per salvar la vida. O per provar-ho, ja que, al final, si un donava la vida també perdia la bossa. L'expressió ha saltat els anys i es continua fent servir molt profusament entre la ciutadania quan un ha de pronunciar-se de manera contundent respecte a una o una altra opció a escollir, sempre com un plantejament antagònic.

La vicepresidenta i ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, qui sap si hi pensava aquest dilluns quan, taxativament, va descartar l'aturada total d'activitats que demanen diverses autonomies, començant per Catalunya, i el confinament total de la seva població, assegurant que l'economia ja estava prou alentida. Calviño, funcionària de les institucions europees, va ser directora general de Pressupostos de la Comissió Europea i partint d'aquest currículum va ser cridada per al càrrec per Pedro Sánchez. Una euroburòcrata al capdavant d'Economia hauria de ser suficient, segur que va pensar al seu dia el president del Govern.

Potser l'ortodòxia comunitària era suficient abans del coronavirus -encara que ho dubto- però és evident que la màgia dels titulars de 200.000 milions sense diners trinco-trinco ja no aguanta gaire temps més. No es tracta de La bossa o la vida! sinó de La bossa i la vida!, començant per preservar sobretot ara la segona cosa per abordar després la primera. La cancellera Merkel va tenir el coratge de dir als alemanys que la sortida de la crisi seria per al seu país el desafiament més gran des de la Segona Guerra Mundial. La simple comparació hauria de donar una idea de la dimensió de la crisi del coronavirus.

Sacrificar persones en llocs de treball no essencials no ajuda a erradicar el virus ni a lluitar contra ell. Tampoc no hauria de ser el camí d'un govern que predica ser d'esquerres, ni contraposar l'economia a la salut. Cal parar la producció i aplicar un pla immediat d'ajut econòmic a la gent mitjançant una renda bàsica als que hagin perdut la feina, suspendre el pagament de lloguers i, el que és més important, ajornar qualsevol tipus de pagament a hisenda. Si Hisenda som tots que, per una vegada, sigui veritat.