Si la presidenta del grup parlamentari de Junts per Catalunya i vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, pretenia una posada en escena efectista de ruptura amb el govern espanyol i amb el PSOE, aquesta vegada sí que ho ha aconseguit. Si el dilluns 27 passat, a Perpinyà, després de la reunió de l'executiva del partit i en els dies successius, havien sorgit veus dient que tot plegat s'assemblava molt a la cançó de l'enfadós i que era una ruptura fake de la legislatura espanyola, aquest cop Nogueras, guiada pel president Carles Puigdemont, ha presentat al Congrés dels Diputats la màxima iniciativa política i legislativa que un grup de set diputats pot dur a terme en solitari. Mentre oferia una conferència de premsa, la legislatura espanyola quedava bloquejada amb la presentació al registre de la cambra baixa d'esmenes a la totalitat de cadascuna de les lleis que el govern del PSOE i Sumar tenen presentades. O sigui, les 24 lleis que PSOE i Sumar tenen actualment en tràmit al Congrés i les 21 que ja estan acabant la tramitació en fase de ponència.

Faran el mateix amb les noves lleis que surtin del Consell de Ministres de Pedro Sánchez. També tindran la seva esmena a la totalitat quan arribin al Congrés dels Diputats, com, per exemple, els nous pressupostos generals de l'Estat o les denominades llei Bolaños o llei Begoña, que així és com s'hi va referir la diputada Nogueras. D'ara endavant, tant es valdrà el que faci el govern espanyol, que Junts dirà que no. El partit de Carles Puigdemont va decidir fer aquest pas —que a la pràctica bloqueja la legislatura espanyola— després que el govern espanyol i el PSOE en rebaixessin el moviment de fa deu dies, tendissin a ridiculitzar-lo i es dediquessin a explicar que res no canviaria, que continuaria la negociació d'una manera més discreta amb els socialistes i que la ruptura —la congelació de relacions, deien a la Moncloa— tenia molt a veure amb els problemes electorals que afectaven Junts i el creixement d'Aliança Catalana. Aquest menysteniment va enervar el partit independentista i es va preparar amb enorme discreció la resposta pública d'aquest dijous, que desconeixia bona part de la direcció més reduïda del partit i fins i tot algun dels diputats, que van ser convocats d'urgència per ser avui a Madrid, ja que aquesta setmana no hi ha sessió plenària.

Els números ja no li surten, els projectes legislatius no seran aprovats i el fum sobre relats de projectes de llei sortirà cremat des de la mateixa sala del Consell de Ministres

Malgrat la reacció pública del PSOE i de la Moncloa, de mà estesa als independentistes catalans, és evident que la processó va per dins. La pregunta, per a molts retòrica, fins a aquest dijous de Junts a Pedro Sánchez sobre com pensava governar a partir d'ara, s'ha quedat sense resposta ni tan sols per especular. Els números ja no li surten, els projectes legislatius no seran aprovats i el fum sobre relats de projectes de llei sortirà cremat des de la mateixa sala del Consell de Ministres. Els socialistes, tanmateix, contindran qualsevol reacció virulenta i s'ho jugaran tot a la resposta del Tribunal Constitucional als recursos presentats per Puigdemont perquè aixequi l'ordre de detenció que pesa sobre ell per part del Tribunal Suprem. L'expresident del govern espanyol i mediador amb Junts per Catalunya, José Luis Rodríguez Zapatero, fa mesos que els assegura que això passarà i que només és qüestió de temps. Que Cándido [Cándido Conde-Pumplido, president del TC] té la majoria dels membres del Constitucional per dur-ho a terme.

Aquesta és l'última bala de què disposa la Moncloa per mirar de restablir un diàleg amb Puigdemont, perquè l'oficialitat del català a Europa ja es dona per perduda i la transferència de les competències d'immigració, també. El Partit Popular, sempre esquiu i fred davant els moviments de Junts, ha demanat una compareixença urgent de Pedro Sánchez perquè expliqui com pretén garantir la governabilitat d'Espanya a partir d'ara. Es dona la circumstància que la majoria a la Mesa del Congrés és diferent de la del Congrés, amb la qual cosa no sembla probable que abans de Nadal s'incorpori un punt d'aquesta naturalesa a l'ordre del dia d'algun dels plens que s'hi duran a terme. Tot quedarà en preguntes a les sessions de control, llevat que Alberto Núñez Feijóo faci un pas més cap a una moció de censura que avui sap que no guanyaria. En el futur? La resposta avui hauria de ser que no, però la política a mitjà i llarg termini cada cop és més imprevisible. Però, tant?