Els militants de Convergència van decidir dissabte passat que la millor manera de continuar ocupant l'espai central de Catalunya era procedir a una reencarnació del partit, en encertada expressió de l'historiador J.B. Culla. Intentar una mutació del vell al nou amb prou ingredients perquè sigui creïble i amb el passat necessari per no arrencar de zero. No és una tasca fàcil, almenys, per tres motius: el mapa polític català ha explotat, com en cap altre lloc, en múltiples formacions i amb un pes important de l'esquerra; segon, el llast de la corrupció i concretament de les informacions que apareixen sobre la família Pujol i el mateix expresident han fet molt de mal; i tercer, l'operació, per tenir opcions de ser reeixida, necessita d'una generositat de dirigents importants de CDC que avui no només no es veu sinó que han convertit el debat dels càrrecs en una discussió pròpia d'un parvulari.

Plantejats els tres problemes que tenen per davant els dos rostres de CDC, Carles Puigdemont i Artur Mas, el pas que han fet va en la bona direcció. Per renéixer de nou cal diagnosticar la situació d'una manera realista, fins i tot si es vol amb un punt d'orgull després de més de 40 anys d'existència, i aquesta feina sí que l'han fet. Segurament, hi ha contribuït la valoració que ofereixen les enquestes del president Puigdemont, un actor nou en la política catalana però l'empremta del qual comença a ser perceptible. El factor Puigdemont no hauria d'actuar com a fre a altres iniciatives sinó com a un senyal clar de la necessitat d'arriscar amb rostres nous i reconeguda gestió en els seus àmbits municipals, el veritable planter de la formació.

Una nova marca i nous lideratges, si ho fan bé, seran tan sols dues de les tres potes del nou projecte. Quines seran les prioritats polítiques i la ubicació ideològica? Com tornarà a tenir opcions de recuperar les classes mitjanes catalanes, que han perdut poder adquisitiu a doll en els últims deu anys i molts sectors de les quals s'han desplaçat a Esquerra Republicana o fins i tot a Ciutadans? Igual que en altres temps es podia dir que el poder aglutinava Convergència avui es pot assegurar que el poder l'ha desdibuixat fins a fer-la difícilment reconeixible. Només quan aquest procés hagi acabat es podrà saber si la nova formació té faiçons d'una cosa sòlida i important o el seu temps definitivament ja ha passat.