Quan falten cinc dies per a les eleccions catalanes, i amb l'última enquesta d'ElNacional.cat que permet publicar la llei electoral aquest dimarts a les zero hores, podríem assegurar que la partida del 12 de maig està oberta. És cert que Salvador Illa conserva un avantatge d'entre tres i cinc escons sobre Carles Puigdemont, però en les últimes hores el president a l'exili ha reduït significativament la diferència, que era d'entre sis i vuit escons, de l'estudi demoscòpic publicat també de Feedback dissabte passat a la nit. La nova enquesta, amb dades ja del matí d'aquest dilluns, sembla que allunya definitivament l'efecte espanyolitzador provocat per Pedro Sánchez, sobre el qual un dia caldrà tornar pel seu intent de rebentar el 12-M amb la notícia fake de la seva presumpta dimissió, i les eleccions nacionals enfilen els últims dies en clau netament catalana.

🔴Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE | Última hora dels col·legis i meses electorals del 12-M
 

Veurem si la campanya se li fa llarga a Salvador Illa o, al contrari, és capaç de conservar el paper de favorit que li atorguen les enquestes. Tot dependrà de la mobilització dels seus rivals. Que la bossa de votants independentistes de totes les sensibilitats ideològiques per complicar-li les coses existeix, és una obvietat. És allà on hi pot haver el tomb al resultat que assenyalen els sondejos. Allò que en l'argot polític seria donar una nova oportunitat al candidat, encara que sigui a desgrat. Abandonar la zona de confort i votar per evitar que guanyi i potser governi el PSC. El fet que, a totes les enquestes que ha publicat ElNacional.cat, els socialistes catalans no hagin pogut superar la forquilla de 39-40 escons indica que, si deixem a banda la propaganda il·lícita del CIS i l'inefable Tezanos, la mobilització dels seus perseguidors serà l'element definitiu.

El seu perseguidor, Carles Puigdemont, afronta l'última setmana en unes condicions que fa tan sols un mes semblaven impossibles. Pot perdre les eleccions... però també pot guanyar-les. La seva candidatura, amb uns mitjans força precaris, ha donat llustre a un capital polític forjat els anys d'exili, a la seva apel·lació a recuperar l'orgull com a català i a la seva gestió com a president de la Generalitat entre gener del 2016 i octubre del 2017, amb moments tan difícils com l'atemptat de la Rambla i el fracassat intent del govern de Mariano Rajoy d'apartar els Mossos del comandament policial. La forquilla de 33-36 escons que apareix a l'enquesta l'obliga a tres coses per aspirar a la victòria: treure un percentatge de gent de l'abstenció, recuperar votant moderat que prefereixi Junts pel seu programa econòmic i ser creïble a l'hora de reclamar una concentració del vot independentista. No necessita una única cosa, sinó una convergència de les tres.

Carles Puigdemont afronta l'última setmana en unes condicions que fa tan sols un mes semblaven impossibles; pot perdre les eleccions... però també pot guanyar-les

El tercer en disputa, i també tercer en les enquestes, Pere Aragonès, arriba a la recta final de la campanya en un escenari no volgut. Totes les enquestes el situen tercer. I amb un altre problema: igual que en l'època de les vaques grasses, Esquerra podia captar vot de moltes formacions, ara és susceptible que totes els hi robin. De fet, el seu electorat és el menys fidelitzat dels grans partits. Aquest hàndicap pot acabar sent letal en el resultat final dels republicans. Encara que ja ningú no pensa en l'escenari d'una majoria parlamentària independentista, perquè a la vista hi ha els resultats dels 72 parlamentaris del 2021, que va acabar saltant pels aires en dues fases, primer després de la ruptura ERC-CUP i després Esquerra-Junts, el fet que hi hagi una forquilla entre 62 parlamentaris i 70, la deixa com a pràcticament impossible, però no definitivament. En qualsevol cas, aquesta circumstància a qui més perjudica és a la CUP, atès que els seus vots poden semblar, a diferència d'altres vegades, inservibles.

Una última dada: l'empat entre PP i Vox és una molt mala notícia per al partit de Feijóo si s'acaba produint. En ple retrocés de la ultradreta en les municipals i espanyoles, aquest possible resultat faria trontollar Génova i qüestionar novament la fortalesa política del gallec. El seu caràcter pusil·lànime a l'hora de fixar una estratègia diferent de la d'Ayuso apareix com un llast a Catalunya.