Quan el passat 24 de febrer Vladímir Putin va donar l'ordre a l'exèrcit rus d'envair Ucraïna, els analistes parlaven d'una guerra exprés, atesa l'abismal diferència de forces militars entre els dos països. En complir-se aquest diumenge els cinc mesos de conflicte militar, la situació s'ha girat com un mitjó i ningú no s'atreveix a fer un pronòstic definitiu. Tan sols pot avaluar-se l'enorme cost de tota mena que està tenint, començant per les vides humanes —es calcula una mitja de 230 morts cada dia—, els milions de desplaçats a altres països —els últims càlculs parlen de 5,8 milions de refugiats en altres estats europeus— i els 6,3 milions de desplaçats interns, persones que ara viuen en altres zones d'Ucraïna.

Una guerra que ha donat la volta a les relacions internacionals (Rússia ha passat a ser un enemic per a Europa i Suècia i Finlàndia han sol·licitat el seu ingrés a l'OTAN); ha provocat una crisi econòmica d'una magnitud desconeguda que ja ha posat en alerta a tots els països, amb un retorn als anys vuitanta i noranta respecte a la inflació; ha desencadenat una crisi energètica pel proveïment del gas rus, amb missatges alarmistes diàriament i amb la Comissió Europea volent restringir les calefaccions i l'aire condicionat; i, finalment, ha obert una crisi alimentària mundial amb el bloqueig a l'exportació de cereals ucraïnesos bloquejats als ports del mar Negre. Sobre aquesta última qüestió, s'ha assolit un acord amb ajuda de Nacions Unides i de Turquia i si s'acaba respectant serà una magnífica notícia.

Res no apunta que estiguem al final del conflicte bèl·lic, ni tampoc que aquest no pugui agreujar-se encara més. Estem davant una guerra en la qual caldrà posar els llums llargs i que, lamentablement, Europa està veient passar sense ser un actor important i, al contrari, és el continent més afectat, ja que és el que té una dependència més gran de Rússia. Putin no dona mostres de rectificar, al contrari, sembla absolutament preparat per al llarg hivern, sense que el bloqueig internacional que pateix faci nous i definitius estralls en la seva malmesa economia.

En aquest context, el govern espanyol ha fet un aterratge polític suau en la crisi. Només molt recentment ha decidit afrontar-la i ho ha fet, com és marca Pedro Sánchez, amb mesures populistes i més pendent de revertir els negatius sondejos que té després de l'aparatosa derrota electoral d'Andalusia. L'exemple més clar ha estat l'impost als bancs i energètiques que, malgrat el que es declari des de la Moncloa, està fora de tot dubte raonable que acabarà repercutint en els ciutadans. La inflació de dos dígits està deixant milions d'espanyols sense opcions de poder gestionar la cistella de la compra i mentre el govern espanyol pensa en les vacances i el turisme, molts ciutadans pensen en la seva pèrdua de poder adquisitiu. Aquest és el veritable problema entre els despatxos i el carrer.