Deia aquest diumenge el president de Ceuta, Juan José Vivas, que 48 hores abans de la invasió procedent del Marroc, que va deixar en calces l'Estat espanyol per la seva manifesta incompetència, ell mateix havia contactat amb el palau de la Moncloa demanant ajuda, ja que els símptomes que alguna cosa greu passaria eren evidents. A Vivas se'l van treure de sobre com van poder i algú devia pensar que l'advertència del president ceutí era una exageració i que el millor era prosseguir amb el pla que s'acostuma a tenir un 28 de juliol: acabar de fer les maletes, que el descans a la residència de La Mareta, a Lanzarote, era a tocar.
Aquest diumenge ha fet un mes de la invasió d'unes 80.000 persones procedents del Marroc. La gestió d'aquests trenta dies ha estat pentanefasta: no sabem quants immigrants hi ha deambulant pels carrers de la ciutat; no sabem quants menors vaguen sense destí enmig d'una situació sanitària alarmant; no sabem quan recuperarà la ciutat la normalitat, ni si això és possible a mitjà termini; no sabem les raons per les quals el Marroc va aixecar les fronteres i la seva policia va fer vaga de braços caiguts; i, finalment, sí que sabem que quan Mohamed VI vulgui, els límits de les fronteres canviaran.
Al gran prestidigitador de la política espanyola se li han acabat fa temps els trucs i només li resta esperar el pas dels dies
I, amb aquest panorama, el govern espanyol torna aquest dilluns oficialment als seus despatxos, i Pedro Sánchez a la Cadena SER, a intentar recuperar la iniciativa política, cosa que difícilment està al seu abast. Al gran prestidigitador de la política espanyola se li han acabat fa temps els trucs i només li resta esperar el pas dels dies. Sense opcions per recompondre la majoria parlamentària perduda, esgotarà l'últim any de legislatura sense pressupostos generals de l'Estat, tot un rècord fins i tot en un Estat en què es vulneren els principis més elementals de la democràcia parlamentària sense que acabi tenint cap repercussió. No sé què dirien aquells governants d'abans que treien any a any els pressupostos, arribant als pactes que fossin necessaris i, si no, convocaven eleccions.
Però la carpeta que pesarà a Sánchez com una llosa i de la qual no té escapatòria és la judicial. No passaran gaires dies d'aquest setembre abans que tinguem novetats i comprovem com la teranyina judicial colla més i més l'executiu. El seu discurs inicial que tot era una estratègia judicial per treure'l de la Moncloa, un cas de lawfare, va quedar clarament superat per infinitat de casos que fan enrojolar qualsevol observador imparcial que analitzi les barbaritats que s'han fet. Per cert, aquest dimecres farà tres mesos de la compareixença de l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a l'Audiència Nacional. En aquella ocasió, a la sortida, va dir que necessitava menys d'un mes per posar llum sobre el cas de les joies trobades a la caixa forta del seu despatx. No n'hem sabut res més. Bé, sí, que ha desaparegut de la vida pública.