Ha passat bastant desapercebuda aquesta setmana una enquesta que ha encarregat l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona amb motiu dels 40 anys de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea, conjuntament amb l'Idescat, organisme estadístic de la Generalitat. Entre altres temes interessants, aborda el de l'habitatge, una qüestió clau i de debat permanent a Catalunya. L'enquesta és seriosa, la mostra és significativa i els resultats, si més no, criden l'atenció, ja que s'allunyen de les posicions oficials i venen a rebatre algunes de les mesures que de vegades els governs, d'altres els ajuntaments i també, en alguns casos els parlaments, adopten.

Anem per parts, doncs. L'enquesta pregunta: quina és la prioritat per fer front a la crisi de l'habitatge? La resposta més votada és “impulsar la construcció i rehabilitació”, que ha triat una de cada tres persones. Només es podia triar una opció, i com a segona més votada, amb un 20 %, apareix “lluitar contra l'ocupació”. Només en tercer lloc apareix com una solució a la crisi de l'habitatge “protegir els inquilins”. És una qüestió prou àmplia perquè s'hi incloguin mesures contra els desnonaments, contra clàusules abusives, a favor de les pròrrogues dels contractes i també, és clar, els topalls de preus. Malgrat tot això, només un 13 % dels enquestats va triar aquesta opció com la prioritat per resoldre la crisi de l'habitatge.

Només un 13 % dels enquestats va triar “protegir els inquilins” com la prioritat per resoldre la crisi de l'habitatge

Tenint en compte que no és una mostra demoscòpica encarregada pel sector immobiliari, tot i que vingui a donar-los, en moltes coses, la raó, valdria la pena aturar-se a pensar, encara que fos poca estona, si alguna cosa no s'està fent del tot bé. Com és sabut, els terminis de construcció de nou habitatge no es produeixen amb la rapidesa que seria necessària. El 2023 es van iniciar a Catalunya 2.127 habitatges de protecció oficial; el 2024, 3614 i el 2025, 3.128 habitatges. Si ho posem en context amb la població arribada a Catalunya, des de gener del 2023 fins a principis d'aquest any, han arribat 308.747 nous habitants i s'ha passat, segons l'Idescat, de 7.901.963 habitants a 8.210.710. Les xifres parlen per si soles. Com també que Catalunya arribés als 8 milions el 2023, set anys abans del que estava previst.

Evidentment, no hi ha una solució ni ràpida ni fàcil. I la culpa no és exclusiva d'aquest govern, ni de l'anterior. Hi ha l'objectiu d'afegir 50.000 nous habitatges públics abans de 2030. És una xifra inèdita, però el sector és extremadament escèptic. I el problema anirà augmentant i amb ell també el malestar de molta gent. Caldrà arribar a algun acord amb constructores i immobiliàries. Arribar a acords parlamentaris i municipals que no podran ser exclusivament ideològics, ja que per aquest camí no s'avançarà. L'experiència ja ofereix resultats prou negatius per intentar coses alternatives.