La derrota del Futbol Club Barcelona davant el Vila-real aquest dissabte a l'Estadi Lluís Companys per tres gols a cinc suposa molt més que perdre un partit. A la pràctica, suposa tancar de la pitjor manera possible una setmana, després de caure eliminat dimecres passat de la Copa, i situar-se a deu punts del capdavanter del campionat de lliga que encapçala el Reial Madrid. Per dir-ho d'una manera cristal·lina: la temporada potser s'ha acabat aquest dissabte i feina tindrà el club blaugrana per classificar-se per a la Champions de l'any vinent, que aquest hauria de ser l'objectiu en el dia d'avui.

És cert que el futbol és un estat d'ànim i que mai res no està escrit per endavant. Però el cert és que en dues setmanes ha perdut un títol —la Supercopa a l'Aràbia Saudita— i va caure dimecres amb l'Athletic de Bilbao a San Mamés per (4-2). Fins aquest dissabte podia agafar-se a la lliga, malgrat el mal joc de tota la temporada, però deu punts comencen a ser molts. I somiar amb la Champions en aquests moments és una mica irreal. En el marge d'una setmana, el Barça s'ha enfrontat a Betis, Bilbao i Vila-real i ha encaixat onze gols.

Si a això li sumem el partit de la Supercopa en què l'equip d'Ancelotti li va endossar el passat 14 de gener un 4-1, el nombre de gols rebuts en aquests quatre partits és impressionant: 15 gols. En el que portem de lliga, 21 jornades, ha encaixat 43 gols, més de dos per partit i és el vuitè equip de la competició que ha encaixat més gols, només superat per l'Osasuna, Vila-real, Celta, Sevilla, Cadis, Granada i Almeria. Si aquests són els números, el joc és igualat, fins i tot pitjor. Amb jugadors més que notables a la plantilla i amb una gran inversió econòmica, l'equip sembla no jugar a res i mancar d'estratègia, té llacunes en molts moments del partit per falta de concentració i gairebé tots els jugadors semblen bastant pitjors del que en realitat són. Aquesta és, lamentablement, la situació actual.

L'equip necessita trencar aquesta dinàmica i els antídots utilitzats fins ara semblen no funcionar. El fet que tot això s'esdevingui en un moment en què la crisi econòmica de l'entitat és enormement greu tampoc ajuda a adoptar una solució. I que un jugador que és, sens dubte, una llegenda i una grandíssima persona estigui al banc dels acusats és una complicació més. Xavi Hernández no es cansa de repetir que es veu capaç de capgirar la situació, però cada vegada els resultats són pitjors i la situació esportiva no fa més que deteriorar-se. Si no es redreça, el problema acabarà sent també institucional. Per això, Laporta i Xavi estan obligats a tapar aquesta via d'aigua tan aviat com sigui possible.