La comparació de Pedro Sánchez entre la manifestació ultra d'aquest dissabte a Madrid i la que va celebrar dijous passat l'independentisme, per demostrar que la tan esbombada normalització política a Catalunya és fruit d'una campanya de màrqueting socialista i no pas una realitat, més que un greuge és una burla. També és la constatació, un cop més, que li importa poc deixar al mig del camí els que el van ajudar a arribar la Moncloa. El Sánchez en mode electoral i amb les enquestes en contra ha mogut fins i tot l'Advocacia de l'Estat, situant-la en una posició idèntica a la de la Fiscalia a l'hora d'interpretar el reformat Codi Penal respecte als exiliats i, de ben segur, als presos.

Superar Llarena, que només parlava de malversació, tot i que en termes anteriors a la reforma i amb una condemna de presó de fins a 12 anys, no era fàcil. Ho va fer primer la Fiscalia acceptant la irreal lectura de la malversació i hi va agregar els desordres públics agreujats, com una mena de sedició light, elevant la condemna fins a 17 anys de presó. No havien transcorregut ni 24 hores, que l'Advocacia va tancar el cercle per a desconcert de profans i ingenus que no s'esperaven un moviment així de la Moncloa. El desconcertant president del govern espanyol és un aliat per etapes que practica el win to win amb la fredor d'aquell que mai no compromet més d'un moviment.

Suport parlamentari i desmuntatge de la bastida independentista a canvi dels indults. Pressupostos a canvi de la reforma del Codi Penal. Que després no surt com alguns es pensaven? No és cosa seva, la reforma està feta i ha complert la paraula, diu. La resta serà cosa dels jutges. No he vist cap sensació de preocupació ni dels socialistes ni de l'autonomenat govern més progressista de la història pel que li està passant, i manté la repressió judicial contra l'independentisme allà on era o pitjor. És normal que hi hagi preocupació per alguns dels judicis a dirigents independentistes que estan a punt d'arribar i que tenen entre les possibles condemnes la de malversació, i que el tribunal també pot esquivar-hi la reforma penal.

Aquest Sánchez que amb tota desimboltura compara els ultres de Madrid amb els independentistes de dijous no deixa de ser un frívol i fa anar la democràcia com si fos una joguina. Encara que només fos pel deute que hauria hagut de pagar per ser on és. Perquè a la manifestació hi eren els seus socis d'Esquerra Republicana, i també la convocava Junts per Catalunya, que el va ajudar igualment en la moció de censura a Rajoy. No li han facilitat la Moncloa ni el PP, ni Ciutadans, ni de bon tros Vox. Tampoc no eren uns nostàlgics els que van convocar la manifestació de Barcelona. Fer populisme amb la manifestació ultra de Madrid i comparar-la amb la de Barcelona ajuda només a donar carta de credibilitat a la ultradreta. I després es pot plorar pels vots i les polítiques de Vox. Però aleshores ja serà tard.