Hi ha pocs qualificatius que puguin servir per definir la situació que Catalunya ha patit aquesta setmana i que ha posat de cap per avall les infraestructures. La crisi de Rodalies, Regionals i Mitjana distància ha presentat al món un país incapaç de fer funcionar els trens que són utilitzats cada dia per centenars de milers de persones per desplaçar-se, preferentment per arribar al seu lloc de treball. Ha plogut, certament. I ho ha fet en unes proporcions importants en comparació, sobretot, amb la sequera dels últims anys. Però Catalunya està lluny d'haver patit un fenomen meteorològic extrem com seria un huracà, un tsunami o un terratrèmol. De fet, a final de mes sabrem quanta pluja ha caigut al mes de gener, però fins a la data el Servei Meteorològic de Catalunya té registrat el mes de març de l'any passat com el més plujós del segle a Catalunya i no hi va haver cap afectació als serveis públics d'aquesta naturalesa.

En qualsevol cas, el més preocupant de tot no és que els trens no funcionin, per molt greu que sigui, que ho és, i molt, sinó que s'ha obert davant nostre en canal una situació dramàtica que no solucionarem en anys, sinó dècades. Sabíem que la desinversió històrica dels governs espanyols deixa Catalunya exposada al bloqueig de les seves infraestructures bàsiques i la converteix en un país de segona. Així, quan ens diuen que Rodalies va bé, només va malament. I quan va malament, simplement deixa de funcionar. Segons dades del Govern, les incidències qualificades de destacades van provocar, al primer semestre de l'any passat, un total de 90.013 minuts de retard, equivalents a 1.500 hores perdudes, i van afectar 1.155.230 viatgers.

La manca de manteniment converteix les línies de ferrocarril de Rodalies en una autèntica i perillosa xarxa de mobilitat que ha deixat de tenir la seguretat que tots li atorgàvem

Ara, arran d'aquesta crisi, hem constatat el que se sabia: fins ara, els trens arribaven amb retard per falta d'inversions. Però hem conegut quelcom pitjor: la falta de manteniment converteix les línies de ferrocarril de Rodalies en una autèntica i perillosa xarxa de mobilitat que ha deixat de tenir la seguretat que tots li atorgàvem. I ha plogut, sí. Però ningú creu que aquest en sigui el motiu, sinó la falta d'inversió i de manteniment. La preocupació dels viatgers és extensible, a més, a la línia d'Alta Velocitat (AVE), on s'ha reduït dràsticament la velocitat en molts trams després de l'accident d'aquesta setmana a Adamuz, Córdoba, on ja han mort 45 persones.

El Govern ha anunciat aquest dissabte nit que aquest diumenge Rodalies tampoc funcionarà. Serà el cinquè dia seguit d'una gran anomalia. El fet de ser un dia festiu esmorteeix el problema, ja que l'afectació és menor, encara que superior a les cent mil persones. Cal tenir en compte que entre gener i juny de l'any passat el van fer servir 62 milions de persones, el que dona una mitjana diària superior als 342.000 passatgers si els set dies de la setmana tinguessin el mateix volum d'usuaris.

D'aquesta crisi ferroviària, la gestió del Govern, fins a la data, no n'ha obtingut bona nota. Les informacions facilitades des de la Conselleria han estat confuses o falses, com quan es va anunciar la represa del servei de Rodalies per dijous i mai no es va produir per la negativa dels maquinistes a incorporar-se al seu lloc de treball. Els treballadors, a més, van denunciar que el Govern ja coneixia la seva postura dimecres a la nit quan va anunciar que l’endemà es reprendria el servei. Però no ha estat aquest l’únic problema: la direcció del departament ha estat erràtica i la crisi li ha vingut ample.