Costa de trobar un govern més matusser i mancat de direcció política que el de Pedro Sánchez, que ha de córrer una vegada i una altra a rectificar les mesures que anuncia. L'últim cas ha estat el de les calefaccions a 19º i els aires condicionats a 27º per estalviar energia i que el mateix president va presentar a finals de juliol en la conferència de premsa que va tancar el curs polític. Tres dies ha durat la mesura dels aires condicionats a 27º, els que ha trigat a saber que se saltava la llei de protecció de les condicions laborals dels treballadors del 1997 i que li posessin informes a sobre de la taula dient que augmenta la mortalitat en un 16% dormir a més de 25º, un fet que s'ha pogut comprovar aquest juny i juliol de canícula severa.

Els 27º de l'aire condicionat mínim de dimarts han passat a 25º aquest divendres i se situa en el marge de les recomanacions de Brussel·les. Prèviament, autonomies del PP com les de Madrid i Andalusia ja havien assenyalat que no pensaven apujar de 25º l'aire condicionat. Euskadi també es va distanciar de les mesures de Sánchez i va demanar que se sincronitzessin amb Brussel·les, una cosa que el govern ha acabat fent. A Catalunya, el Govern no ha dit res, o si ho ha dit, ha estat amb una veu tan baixa que ningú no l'ha recollida. Finalment, l'alcalde socialista de Vigo, famós per les seves il·luminacions nadalenques, ha començat a penjar l'enllumenat per a les Festes de Nadal.

Un govern autodenominat progressista i d'esquerres no s'hauria de prendre tan a la babalà mesures que afecten l'estalvi energètic i amb les quals es pretén enviar un missatge de compromís per superar les amenaces de retallada del gas rus que hi ha en l'horitzó. L'únic missatge que s'envia és que un grup de barroers s'asseuen al Consell de Ministres i que estan capitanejats per un president que es mou entre la rectificació i la mentida. Mai no hi ha cap pla sòlid de res, la improvisació sol marcar les decisions que s'anuncien i el populisme de baixa estofa presideix la majoria de les mesures que es donen a conèixer a l'opinió pública.

Pedro Sánchez fa com si res d'això no anés amb ell i manté un Consell de Ministres en el qual la gran majoria dels membres estan políticament carbonitzats. La crisi de govern que tothom situava al juliol, abans de vacances, va quedar en una crisi de la direcció del PSOE, i va recuperar polítics amb molts quinquennis com Patxi López. Però del govern no se'n va saber res. Una curiosa manera de tallar el pas a un possible govern del PP i Vox que, sense fer res, cada dia estan millor a les enquestes. No és estrany que hi hagi qui pensi al PSOE que l'única solució possible a hores d'ara és que sigui ell qui se'n vagi.