Des d'aquest dimarts, el Canal d'Urgell deixarà de subministrar aigua i avança així el final de la campanya de reg per primera vegada en la seva història, després que s'obrís el mes de març passat. La mesura, que té un caràcter excepcional i que farà que 70.000 hectàrees de cereals i d'arbres fruiters del Pla de Lleida es quedin sense aigua, és conseqüència, evidentment, de la falta de pluges que fa que les reserves dels embassaments d'Oliana i Rialb estiguin al mínim. Però és obvi que, davant d'una amenaça previsible, ja que el canvi climàtic no és de la setmana passada, s'ha perdut massa temps en apostes exclusivament cosmètiques, com ara el nom del departament —Conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural—, i massa poc en la planificació de les inversions econòmiques que eren imprescindibles per a una sequera persistent com l'actual.

Només cal fer un volt per la zona zero que rega el Canal d'Urgell i parlar amb els pagesos per veure la magnitud de la catàstrofe que tindrà per a aquest estiu. Almenys dos impactes importants: la pèrdua de les collites, d'una banda, unida al risc de la mort dels arbres; i l'augment de preus, ja que tot el producte que ara es perdrà haurà de venir de fora per al consum regular. És difícil per a una persona de ciutat fer-se una idea real de la catàstrofe que s'acosta, ja que els pagesos, no ens enganyem, sempre han estat l'aneguet lleig de la nostra societat. Molt predicar la necessitat de potenciar els productes de proximitat i la defensa de la fruita ecològica, però en cap moment conscienciar la ciutadania de la necessitat d'ajudar més la pagesia, quan ens juguem no només la seva supervivència com un sector estratègic del país sinó també una determinada idea de Catalunya.

Es dona, a més, la paradoxa que Barcelona expulsa ciutadans davant del desorbitat preu de l'habitatge i, mentrestant, no es generen les condicions perquè en altres nuclis urbans l'agricultura sigui una manera de guanyar-se la vida. Perquè tothom es faci una idea del que suposa el tancament del Canal d'Urgell per als pagesos, seria com si a les fàbriques es tallés el subministrament de llum. No durant una estona, sinó de manera indefinida. Estem parlant d'això, per greu que pugui semblar. Estan molt bé les campanyes per conscienciar la gent que gasti menys aigua o derivar les queixes cap al sector del turisme, que es protegeix especialment davant de la campanya d'estiu per no provocar una crisi econòmica de dimensions colossals. Però el tema va d'inversions milionàries i en un temps rècord.

El divendres 31 de març, el president Aragonès va convocar una cimera contra la sequera que, com tothom sap, es va despatxar amb un enorme fracàs. Una qüestió tan greu com aquesta no pot tirar-la endavant ni el Govern en solitari, ni cadascun dels partits de l'oposició pel seu compte. Es va explicar com a motiu de les desavinences el tema de les sancions als ajuntaments, una qüestió que pot ser que sigui important, però no és al nucli del problema, com és pal·liar la sequera amb inversions per regenerar l'aigua i reutilitzar-la. Diumenge vinent farà un mes d'aquella reunió fallida i no s'ha enviat cap missatge tranquil·litzador per als pagesos. Només cal parlar amb ells per adonar-se'n i que Barcelona deixi d'escoltar-se només a si mateixa i a la seva habitual endogàmia de la capital.