Quan un govern pren una decisió tan dràstica com paralitzar tot un país durant un dia, suspendre l'activitat educativa, universitària i esportiva d'aquest dijous, i també la sanitària que no sigui urgent, a causa del vent i, a més, tant el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, com la directora de Relacions Laborals, Núria Gilgado, recorden a les xarxes i als mitjans que qui no pugui teletreballar té dret a un permís retribuït, el normal seria fer un balanç serè sobre si la mesura adoptada ha estat la correcta. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha defensat l'actuació del Govern i ha assegurat que la decisió adoptada era la correcta —a més d'encertada i adequada— a partir de criteris tècnics realitzats pel Meteocat i que no s'havia actuat de manera discrecional. En resum, que la paralització del país des del punt més al nord de Catalunya, el terme municipal de Bausén, situat a la comarca de la Vall d'Aran, a la província de Lleida, fins al més al sud, Alcanar, a la comarca del Montsià, havia estat pertinent.

És evident que la paralització del país ha ajudat a reduir el risc que les fortes ràfegues de vent tinguessin conseqüències greus, com, qui sap, la pèrdua d'una vida humana. Però aquest no hauria de ser el debat en una societat madura. La pregunta pertinent és si s'hauria pogut acotar més el territori —tot Catalunya?— i que les conseqüències fossin de tot el dia. En expressió encertada i que faig meva, el president de la Pimec, Antoni Cañete, ha declarat que, arran de la DANA al País Valencià, s'ha produït una síndrome d'El Ventorro —el restaurant on va dinar l'expresident valencià Carlos Mazón el dia de la DANA— i que, per evitar-ho, calen canvis legislatius. És evident que, arran d'aquella tragèdia, però també de la irresponsable actuació i negligència de Mazón, de la qual mai no sabrem el cost en vides humanes, els governants han incorporat un punt de prudència, de vegades aparentment exagerada, per tal de no ser assenyalats com a responsables si, al final, acaba havent-hi víctimes.

Trobar el punt exacte no és fàcil. Però exagerar-lo també és un problema

Trobar el punt exacte no és fàcil. Però exagerar-lo també és un problema. Ha fet vent, fins i tot molt de vent, en zones importants de Catalunya. Però aquests episodis han estat a les primeres hores del matí i havien anat clarament de baixa a partir de les 11 del matí. A molts indrets del país, ha estat fins i tot un dia normal, pràcticament sense vent i amb un magnífic dia d'hivern. Per exemple, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, les comarques de Lleida i el Pirineu, també a les comarques del nord de Girona, on, seguint la instrucció del Govern, s'han hagut de paralitzar escoles, centres sanitaris i socials encara que no hi hagués ràfegues de vent o no n'hagi fet més que altres dies. El país no és la capital, ni la conurbació barcelonina. És on hi viu més gent, certament, però sembla de sentit comú que cal i es pot afinar molt més sobre el territori afectat per l'alerta i les franges horàries en què s'ha d'implementar l'alarma.

El que no es pot fer és caure en l'exageració i desvirtuar el sentit del que és un senyal com l'ES-Alert, mitjançant el qual es comunica telefònicament a tots els usuaris primer l'alerta i més tard que s'aixequen les restriccions de mobilitat. L'enuig de molts sectors perjudicats té certa justificació, ja que costa d'explicar en aquelles zones que han tingut un dia normal i que expressen la seva protesta posant l'accent en què tot s'ha fet amb una mirada molt des de Barcelona, on sí que hi ha hagut problemes a les primeres hores, però res més. De totes maneres, també és possible que el vent de les queixes bufés en una altra direcció si el balanç de ferits pel temporal de vent a Catalunya fos superior al de 9 trasllats a l'hospital, un en estat crític. En qualsevol cas, atesa la delicadesa del tema, és aconsellable la prudència, però també ser més quirúrgic en les decisions i emprar pinzell en comptes de brotxa de parets.