El Futbol Club Barcelona acaricia la Lliga després de la seva nova victòria davant el Reial Madrid, la quarta d'aquesta temporada, i els culers podran en els dies vinents, si no hi ha un veritable cataclisme, celebrar el seu tercer títol de la temporada després dels de la Supercopa d'Espanya i la Copa del Rei. Encara que el resultat de 4-3 pot donar una idea que va ser un partit igualat, no és veritat. Els blaugrana van ser un autèntic vendaval al terreny de joc durant molts minuts del partit i només els errors als últims metres, la mala sort i un deplorable arbitratge —costa pensar que tants errors del jutge Hernández Hernández fossin casualitat— van maquillar un resultat que hauria d'haver estat bastant més inflat.

En altres ocasions, haver quedat eliminats de la Champions i més d'una manera tan feridora com dimarts passat a l'estadi de San Siro davant l'Inter de Milà, hauria pesat com una llosa. Molt més començar amb un resultat (0-2) tan advers —una vegada més— als 14 minuts de partit. Però a aquesta plantilla si alguna cosa no li manca és seguretat, confiança, gosadia i empenta. Tot en un quatre, en un que els fa somiar que no hi ha repte impossible. Són encara lluny de ser el Barça dels Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Piqué i un llarg etcètera, però en un aspecte estan bastant per sobre. Juguen amb una desimboltura i una seguretat que aquell equip va necessitar més temps i més títols per tenir.

A aquesta plantilla si alguna cosa no li manca és seguretat, confiança, gosadia i empenta. Tot en un quatre, en un que els fa somiar que no hi ha repte impossible

El Barça no guanyarà la Champions amb què somiava i haurà d'esperar a la pròxima temporada per aconseguir la sisena orellera a Budapest i trencar la sequera de títols continentals que es remunta a 2015. Però a diferència d'aquesta última dècada, ara sap que pot aconseguir-ho, que té una plantilla jove i amb fam d'aconseguir títols i marcar una època. Només la desgràcia i la injustícia de vegades de l'esport que, al cap i a la fi, és un joc, ha allunyat aquest equip d'estar el pròxim 31 de maig a Múnic, com en justícia li corresponia. Però aquesta temporada, la 2024-25, serà recordada perquè els aficionats al futbol han vist una nova versió del futbol total, amb la línia avançada del fora de joc, i arribada a l'Olimp de jugadors llegenda de Lamine Yamal i Pedri. Un extrem de 17 anys cridat a ser pilota d'or en molt poc temps i un constructor de joc de 22 que ja és, sense cap discussió, el millor del món en la seva posició.

El Barça treu al Madrid set punts (82 a 75), encara que en realitat són vuit amb el goal average i pot sentenciar definitivament la lliga aquesta setmana vinent, en la qual tindrà dues oportunitats. Dijous disposarà del seu primer match ball si guanya a Cornellà, al camp de l'Espanyol. Això si no es donés la carambola que la vigília el Madrid no guanyés al Bernabéu el Mallorca i, llavors, el campionat ja quedaria sentenciat. La segona oportunitat serà diumenge a Montjuïc davant el Vila-real. Encara n'hi hauria una tercera, el dia 25, a Bilbao, davant l'Athletic. Ser campió davant l'Espanyol sempre té una morbositat especial per al Barça, ja que t'acabes imposant en el derbi de la capital catalana. En qualsevol cas, caurà més aviat que tard i arribarà llavors el moment de posar les notes definitives a tots: jugadors, entrenador, staff, junta directiva i oposició.