Una de les grans tragèdies d'Espanya és que viu més còmoda en la mentida que en la veritat. La dreta fa anys que està instal·lada en aquest bucle, del qual no aconsegueix sortir, vint anys després de la massacre de l'11-M a Madrid. Aquelles tràgiques jornades, que van des de l'11 de març fins al 14, dia de les eleccions, formen part d'una de les grans mentides practicades per un govern contemporani, que va ser capaç d'aprofitar-se d'un atemptat terrorista per mirar d'orientar una jornada electoral. La victòria de José Luis Rodríguez Zapatero va ser un punt d'inflexió obligat al mig de l'atmosfera irrespirable d'aquells dies. El càlcul electoral del PP que si no era ETA, perdien les eleccions, va portar el govern de José María Aznar a un exercici de manipulació informativa a mesura que es descartava que darrere de la matança hi hagués la banda terrorista ETA i l'autoria era exclusiva del gihadisme islàmic.

Han passat 20 anys des d'aleshores, però, en molts aspectes, sembla que ha passat molt menys temps. Quan aquest dilluns la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), el think-tank d'Aznar per llançar missatges polítics, ha fet públic un comunicat defensant aquell govern del PP i insistint que no li constaven les evidències que se li retreu que va ocultar, està mentint. També quan diu que mai, en cap cas, no va arribar a les mans del govern espanyol cap document oficial que descartés definitivament l'autoria etarra i afirmés sense titubejos la responsabilitat gihadista. Anys després podem dir que, respecte a documents oficials, en sabem molta cosa i que si realment no van arribar a la seva taula és, simplement, perquè es devia ordenar que la comunicació fos fonamentalment verbal.

Diu la FAES que es vol imputar al govern d'Aznar i, per extensió, al PP, la responsabilitat per haver mentit deliberadament després de la massacre de l'11-M. I té raó de pensar-ho, el PP va mentir. Potser no les primeres hores del matí de l'11 de març, quan la informació era certament difusa en aquells moments, ja que pesava més l'impacte de la notícia que la informació que hi havia. Però cap al migdia, els que vam viure aquella luctuosa jornada des de llocs de responsabilitat informativa sabem que la possibilitat que fos ETA s'esvaïa amb una celeritat inaudita amb el pas de les hores. Dijous a la tarda, en una conversa amb el periodista israelià Henrique Cymerman, els serveis del Mossad li havien donat informació valuosa que deixava una única línia d'investigació: el terrorisme islàmic.

La dreta espanyola no ha volgut girar full i ha preferit instal·lar-se en la mentida dues dècades després

Sorprèn que 20 anys després la FAES, lluny de rectificar i reconèixer l'error comès, continuï negant-se a acceptar la veritat. Allò va ser la primera gran falsedat global de l'època moderna, ja que ningú no podia pensar que Aznar i el seu govern estaven mentint. Tant va ser així que fins i tot l'ONU va condemnar al migdia aquell atemptat d'ETA, i el lehendakari Ibarretxe, pressionat pel govern d'Aznar, també va condemnar l'atemptat de la banda terrorista basca, quan Otegi, per exemple, ja havia descartat que l'autoria fos d'ETA. El govern espanyol va mentir i va empènyer molta gent a mentir, també molts mitjans de comunicació. La dreta espanyola no ha volgut girar full i ha preferit instal·lar-se en la mentida dues dècades després. I de passada, criticar l'amnistia com una mesura política en la qual preval la divisió sobre la concòrdia.

La mobilització de les passions per sobre de la realitat. Cavalcar la mentida per no arruïnar una història. Hi hagi o no hi hagi morts pel mig. Tot s'hi val.