Els àudios de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, més coneguda com a Corinna Larsen o la princesa Corinna, sobre la seva relació amb el rei emèrit, les amenaces de mort que diu haver rebut, l'exigència que li tornés els 65 milions d'euros que li havia regalat i que tenen origen en una donació de l'Aràbia Saudita el 2008, l'ús de patrimoni de l'Estat com a estança regular dels amants durant la relació, serien en un país normal no només, com passa a Espanya, motiu de vergonya i de programes roses de ràdio i televisió sinó, sobretot, objecte d'una investigació i, segurament, comportarien l'entrada de la Fiscalia i de la justícia espanyola.

No necessàriament ha de tenir raó Corinna Larsen en les denúncies, encara que, certament, els pòdcasts titulats Corinna y el rey que donen a conèixer setmanalment són prou sòlids per les dates, situacions i explicacions per tal que una part del que s'hi revela necessiti alguna cosa més que l'escrutini dels mitjans de comunicació. La revelació que Joan Carles I estava sota els efectes de l'alcohol quan va tenir l'accident de Botswana mentre caçava elefants i va sortir de la carpa fent tentines, recull un moment clau en el que fou la renúncia de l'emèrit, perquè allà va començar tot amb aquella mena de penediment en sortir de l'hospital a Madrid i manifestar: "No tornarà a passar".

Però deixant de banda els aspectes més morbosos i més vergonyosos per a Joan Carles I, i el fet que era cap de l'Estat i tot passava en plena crisi econòmica, els tèrbols elements econòmics explicats —"arribava amb bosses plenes de bitllets"— no haurien de ser amagats ni per la justícia, ni pel govern espanyol, ni per les Corts. Els esforços en tots els àmbits per tapar el que ha denunciat Corinna deixen en molt mal lloc els que se serveixen del seu poder per impedir d'arribar a conèixer la veritat.

Fins a gairebé una desena d'ocasions s'ha intentat crear una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats. En totes elles, el PSOE s'ha alineat amb PP i Vox per impedir-ho. Els partits independentistes, nacionalistes, Unidas Podemos i algunes formacions minoritàries no han aconseguit trencar la unitat dels partits defensors del règim del 78. El resultat al Congrés sempre ha estat el mateix i sembla no importar gens que es vagin coneixent noves situacions escandaloses, econòmiques o polítiques, com les suposades amenaces que va rebre del CNI.

En altres circumstàncies, l'enorme dany a la imatge d'Espanya seria suficient per canviar l'estratègia, però sembla que això sigui el que menys preocupa als que haurien de vetllar-ho. Deu ser que sortir del fangar és, a hores d'ara, una missió gairebé impossible.