Amb el retorn de Luiz Inácio Lula da Silva aquest diumenge 1 de gener a la presidència del Brasil es tanca la polèmica etapa de l'ultra Jair Bolsonaro i el país sud-americà pot tornar a somriure després de quatre anys marcats per la polèmica permanent: quan no ha estat per la seva gestió de la covid i l'oposició a les vacunes, ha tingut a veure amb la seva pèssima actuació en matèria econòmica o la seva responsabilitat en matèria mediambiental permetent l'augment de la desforestació de l'Amazònia. O les seves simpaties pel règim militar que va governar el seu país durant dues dècades.

Tot això ja dona idea del país que hereta Lula, marcat per una difícil situació econòmica i una alta tensió social fruit de la fractura provocada per Bolsonaro, qui divendres, sense esperar l'arribada de Lula, ja va viatjar rumb als Estats Units, país en el qual fixarà, segurament, el seu exili a l'estat de Florida. Un expresident que encara no ha reconegut la derrota en la segona volta de les eleccions celebrades a finals del mes d'octubre passat i tampoc no ha felicitat Lula i que veurem, segurament, més aviat que tard davant un dels seus valedors, el també expresident dels Estats Units, Donald Trump.

Lula comença el tercer mandat —els dos anteriors van ser entre 2003 i 2010— amb un govern ampli amb 37 ministres, alguns de molt allunyats de la seva ideologia d'esquerres i considerats de tall liberal. Igual que li va passar la primera vegada que va accedir a la presidència, el país es troba amb urgències que s'han de resoldre que marcaran sens dubte el nou mandat. La més important, la fam que assola el Brasil, on, segons un estudi divulgat el mes de juny passat, 33 milions de brasilers no tenen per menjar. Però, també, la recuperació del seu programa de l'anterior presidència, Borsa família, que consisteix en la transferència de diners als pobres.

El fet que una de les seves primeres iniciatives sigui la derogació de tots els decrets de flexibilització d'accés a les armes que havia impulsat Bolsonaro suposarà un xoc amb la legió del radicalisme bolsonarià, expandit per un país pràcticament dividit en dues meitats. Com ha dit Lula a la seva presa de possessió, el Brasil no necessita armes, necessita llibres, seguretat, educació i cultura. El cinquè país més gran del món, amb 8,5 milions de quilòmetres quadrats, darrere de Rússia, el Canadà, els Estats Units i la Xina, inicia una nova era no exempta de riscos. Però Lula és una alenada d'aire fresc després de quatre anys per oblidar.