Coincidint amb l'acabament de la segona setmana de vaga de fam a la presó de Lledoners, Jordi Turull ha hagut de ser traslladat a la infermeria del centre per monotoritzar el seu estat de salut i evitar que estigui sol a la cel·la. Jordi Sánchez, exlíder de la ANC i president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, porta els mateixos dies que el conseller Turull en vaga de fam, mentre que els també consellers Josep Rull i Quim Forn porten igualment deu dies en vaga de fam. Són quatre dels nou presos polítics hores d'ara privats de llibertat, en algun cas des de fa més d'un any (Sánchez, Forn i Cuixart) i en els altres sis casos (Junqueras, Forcadell, Turull, Rull, Romeva i Bassa) un mínim de 267 dies.

Aquesta situació, tan injusta judicialment parlant com desproporcionada de presó, no ha portat al govern de Pedro Sánchez a adoptar cap decisió sinó que ha passat d'una certa cordialitat en els gestos -amb resultat nul, de totes maneres- a una agressivitat desproporcionada amb l'independentisme després de la seva aparatosa derrota a les eleccions andaluses. Hi ha raons per ser molt crítics amb el govern espanyol i per pensar seriosament que més enllà de treure Mariano Rajoy i el PP de la Moncloa la moció de censura ha servit de bastant poca cosa més. L'executiu socialista no ha estat en cap moment a l'altura i no ha tingut ni la més mínima voluntat d'abordar el problema polític i d'apropar-se al que demanen un 80% dels catalans, que és un referèndum d'autodeterminació.

A més, respecte a Catalunya, el PSOE s'ha anat apropant als seus aliats del 155, el PP i Ciutadans, intentant potser empara i protecció de l'Espanya monolítica que ells també van alimentar amb l'A por ellos i que ara sembla trobar-se més comoda amb la dreta, que en totes les seves diferents variables cada vegada és menys centrista i molt més extrema.

En aquest context, el president Sánchez ha demanat per escrit una reunió a Barcelona al president Torra de la qual no se'n pot esperar cap resultat, aprofitant la visita a Barcelona de dijous i divendres, en la qual presidirà un Consell de Ministres a Barcelona el matí del dia 21. No té gaire sentit que l'independentisme, que ha fet gala del díàleg com a bandera de l'acció política i de les demandes, negui aquesta trobada. No servirà de res però ha d'acceptar-la per no deixar en mans del Govern espanyol la carta que no troben interlocutors per parlar i explicar-ho així en els mitjans internacionals i a les cancelleries.

Òbviament, sembla més lògic que tingués lloc el dia 20 ja que el 21 hi ha convocades diverses accions de protesta al centre de Barcelona amb motiu de la reunió del Consell de Ministres a la Llotja de Mar. Unes manifestacions que volen denunciar la situació política actual, amb presos i exiliats i la permanent amenaça d'un nou 155. Seria bo i recomanable que, com en ocasions anteriors, els presos fessin públic un pronunciament conjunt abans del dia 21. El president Torra ha d'aprofitar aquesta trobada si finalment se celebra, per traslladar la decepció d'una gran majoria de catalans amb la passivitat, la bel·ligerància i l'immobilisme de Sánchez. Sempre és molt millor això amb la veu més alta i rotunda possible, que no pas abandonar responsabilitats.