Acostumats que la política, tant la catalana com l'espanyola, tingués en altres estius la seva activitat durant el mes d'agost, bé fos, per exemple, per si hi anava a haver eleccions o no; aquest mes d'agost ha arrencat amb Leo Messi com a únic protagonista de l'activitat informativa. Portem així des de dimecres, quan es va conèixer la bomba informativa que l'astre argentí no continuaria al Barça en no haver trobat el club una fórmula per sufragar l'elevat salari i que l'entitat pogués complir l'obligat fair play financer. La resta de temes que treuen el cap són els que els periodistes anomenem “de nevera”, perquè s'han fet fa unes setmanes per cobrir el tedi informatiu de la canícula estiuenca.

Ni els Jocs Olímpics, sempre refugi informatiu cada quatre anys, han tingut el gust i el glamur de temps abans. Bé sigui per la pandèmia i els estadis sense públic, o per l'esgotament psicològic del coronavirus, que fa que la gent no estigui per a gaires altres coses que no sigui seguir i seguir l'evolució de contagis, hospitals i UCIs en una espiral esgotadora i, ara per ara, interminable, o potser perquè no hi ha hagut una estrella esportiva indiscutible que simbolitzi els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 (encara que s'hagin celebrat el 2021).

Per allà ha aparegut Miquel Iceta, ara ministre de Cultura i Esport. Tot un personatge, descontent fa no tant temps amb la cartera que li havia assignat Pedro Sánchez en l'última remodelació, s'ha presentat sempre rialler, perfectament uniformat com un més de la delegació espanyola, i ha estat present a diverses finals de l'equip de futbol i d'handbol masculí, per exemple, i de waterpolo femení, totes elles perdudes. Sort, certament, no n'ha aportat.

Però Messi continua sent el rei informatiu, i una part del món barcelonista continua esperant un miracle perquè el jugador continuï les dues temporades que a l'aficionat se li havia dit que seguiria lluint la samarreta blaugrana. Aquest diumenge, l'astre argentí farà una conferència de premsa que, en principi, servirà per acomiadar-se de l'afició. No sembla que en un nou gir de guió quedin trucs de màgia per fer i que Joan Laporta tingui cap as per revertir la situació.

Ni la cimera d'aquest migdia de dissabte entre Laporta i Florentino Pérez amb el president de la Juventus, Andrea Agnelli, a Barcelona per mirar de reflotar la, ara com ara, fallida Superlliga Europea, serveix com a cataplasma per a la ferida emocional del barcelonisme, que s'ha llançat en mans de Messi com mai abans no havia succeït en un club amb 121 anys d'història.