Pot ser que, gairebé sense voler, el secretari general del PSOE hagi donat a Sitges una de les claus del que succeirà d'aquí a un mes: No hi haurà unes terceres eleccions a Espanya sigui quin sigui el resultat del 26 de juny. Dit amb aquesta claredat i amb les enquestes que es coneixen a sobre de la taula només es pot deure al fet que els socialistes facin un gir de 180 graus i s'encaminin cap a una gran coalició, o cap a un govern d'esquerres. No s'ha d'estar molt avesat en política sinó simplement conèixer els ressorts actuals de poder a les files socialistes per constatar que els socialistes del sud, els que no volen saber res de Podemos, tenen guanyada la batalla. Per poc que el Partit Popular sigui capaç de resistir en la primera posició que ocupa sense grans pèrdues electorals, com li donen ara com ara totes les enquestes, els populars tindran una possibilitat real de conservar el poder encara que hagin de pagar el peatge d'un canvi de president, cosa que no volen sentir ni els populars ni Mariano Rajoy.

El PSOE aquesta vegada no jugarà la partida pel seu compte. La resta ho diran les urnes, fins i tot si anem a una legislatura d'una durada limitada. La gran coalició que promulgava Felipe González i per la qual molts socialistes es posaven les mans al cap ha deixat de ser una idea forassenyada i de laboratori. Potser no farà ni falta que truquin des del Banc Central Europeu o des d'algunes cancelleries significatives del planeta i al post 26 de juny s'hi arriba en una situació molt més clara del que l'aritmètica política permet avui preveure.

Pedro Sánchez es mou sense avançar. Diríem que en cercle. Sempre és al mateix lloc. Va passar per les jornades econòmiques del Cercle sense despertar adhesions i amb una certa malenconia d'alguns dels presents. Serà Susana Díaz la ponent del PSOE l'any vinent? Als polítics cal reconèixer-los una certa coherència però també cal esperar-ne alguna iniciativa. Aparentment Pedro Sánchez està en una cursa massa llarga -més de sis mesos de campanya- i els seus principals arguments no desperten a Catalunya (algunes propostes també a Espanya) ni un mínim consens ni tampoc un mínim entusiasme: la reforma federal, una modificació inconcreta de la Constitució, un mínim canvi del model de finançament autonòmic (òbviament, res de concert) i res que s'assembli a una consulta pactada o al suport per a la governació d'Espanya amb els vots d'ERC i de CDC.