El president Aragonès va iniciar la passada setmana una ronda amb els partits i entitats independentistes amb la intenció d'explorar si es donen les condicions per recosir l'important desacord entre totes elles. Les reunions no podien començar més malament, perquè el primer convidat al Palau de la Generalitat era la CUP, que, immersa en tot el conflicte del cas del seu diputat Pau Juvillà, va cancel·lar la invitació; els següents havien d'haver estat Esquerra i Junts, que es van posar a la cua i finalment es trobaran aquest dilluns, i els contactes van començar per les entitats sobiranistes, Òmnium Cultural ―que es troba en ple procés d'una renovació a fons de la seva direcció― i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que tampoc no trigarà gaire a canviar els principals càrrecs.

Tot això en un moment crític de l'independentisme, incapaç de traçar una estratègia compartida i sense cap rumb polític que no sigui tirar-se permanentment els plats pel cap els uns als altres. Quan alguna cosa falla una vegada i una altra té poc sentit provar d'explicar a l'opinió pública el contrari, perquè l'únic que s'aconsegueix és revoltar més i més la ciutadania. Potser el més intel·ligent seria canviar el guió i més que recompondre la unitat i rearmar el moviment, s'hauria de treballar en coses aparentment més senzilles, però que a la pràctica són enormement importants.

Per exemple, unitat, per fer què? La setmana que s'ha viscut al Parlament de Catalunya ha permès un aterratge, encara que sigui impactant, en la realitat. Ni al Govern, ni a la cambra legislativa no hi ha voluntat real de desobediència. S'ha vist com el Govern ha acatat, a la pràctica, la sentència del 25% de castellà a les aules catalanes i s'ha comprovat també amb la retirada de l'escó a Pau Juvillà seguint el que ha ordenat la Junta Electoral Central. En tots dos casos, s'ha dit una cosa i s'ha fet el contrari, que ha servit per certificar que, ara com ara, la desobediència institucional queda molt lluny del full de ruta de l'independentisme. Per si en queden dubtes, només cal recordar que fins i tot Vox s'ha donat per satisfet i ha retirat la querella que tenia en marxa contra els membres de la Mesa del Parlament per entendre que havien executat l'ordre de la JEC.

Fa temps que vaig exposar les nul·les possibilitats de trobar un camí comú, ambiciós i que no se sembli als crancs mentre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no es tanquessin un cap de setmana i es diguessin tot el que pensen i no s'han dit des d'aquell octubre del 2017. Pere Aragonès i Jordi Sànchez ja han fet la seva part, que era formar un govern de coalició que intentés caminar per sobre de les aigües de la confrontació entre els dos partits. Potser ja és molt tard per a aquesta xerrada i, llavors, l'únic que toca esperar és que es redissenyi un nou mapa d'aliances a Catalunya. Perquè sense objectius concrets per sortir del bucle de l'independentisme, és difícil mantenir una unitat que massa vegades sembla que no porta enlloc.