Encara que el que intenta el ministre de Sanitat és segurament escapolir-se, cal reconèixer que té una mica de raó quan assenyala que no es pot posar un policia a cada casa perquè es compleixin les mesures imposades amb les festes de Nadal a la cantonada i en ple pont de la Constitució i de la Puríssima. Barcelona i Madrid han patit aquests dies problemes similars: els primers s'han llançat en direcció al Pirineu, preferentment a la Cerdanya, on els registres no han estat gaire diferents dels de l'any passat, o bé han ocupat en massa els carrers del centre de la capital; a Madrid han optat per la serra de Navacerrada o pels carrers comercials més cèntrics, plens també a vessar.
És, segurament, un avanç del que vindrà; els ciutadans tampoc no saben, en part, gaire bé què fer. Un dia se'ls diu que poden organitzar-se per sortir de la capital i quan ja estan en ruta o gairebé, se'ls convida a quedar-se a casa. La lluita contra el coronavirus ens ha ensenyat que és un combat diari, però estaria bé que els missatges aguantessin una mica més que el temps entre una roda de premsa i la següent.
Perquè, altrament, serà molt difícil que els ciutadans acabin fent cas a alguna autoritat, sigui local, autonòmica o estatal. La crida del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, aquest dilluns demanant a la gent que no surti, sonava a un cert brindis al sol, perquè la sortida s'havia produït a l'inici del cap de setmana.
Enmig de tot aquest aparent caos, és molt probable que aquest pont acabi sent una prova fallida, ja que tant els que s'han quedat com els que han sortit abandonant el lloc de residència han acabat complint les ordres de les autoritats. Uns les ordres de dimarts i d'altres les de dijous, però ordres al cap i a la fi.
Potser valdria la pena que enmig d'aquest ball de dates, que ja pronostica com acabaran sent les dates més assenyalades de les festes de Nadal, es fixi un calendari més precís en què teatres com el Liceu sàpiguen a què atenir-se, i el mateix els centres comercials, les pistes d'esquí, els restauradors i tants negocis que no saben si obrir o no, ni quines seran les condicions. Si no, és molt difícil que els propietaris acabin traient els treballadors dels ERTO.