El preu mitjà de la llum escalarà aquest diumenge fins als 213,29 euros el megawatt hora (MWh) en el que serà un nou i perillós rècord històric, i entre les 21:00 i les 22:00 hores s'elevarà a 271,8 euros (MWh). Una altra dada: serà la dissetena ocasió que el preu de la llum trenca la barrera dels 200 euros/MWh, totes elles durant aquest mes d'octubre. Una última xifra per tancar el cercle: el preu d'aquest diumenge és catorze vegades superior que el que va registrar el quart diumenge del mes d'octubre de l'any passat, que va ser de 14,78 euros.

Per la sagnia que suposa per al consumidor espanyol aquesta imparable escalada, no seria estrany que s'hagués produït al carrer una autèntica revolta social. Entre altres coses, perquè el preu de la llum, unit a l'augment dels preus de l'energia, són, segurament, l'avantsala d'un hivern molt més dur del que ningú no s'imagina a hores d'ara, encara menys amb les temperatures benignes que hi ha en aquestes acaballes del mes d'octubre, per a centenars de milers de persones, fins i tot algun milió. El fracàs d'aquesta setmana de Pedro Sánchez a Brussel·les, on s'ha reunit amb els caps d'estat i de govern de la UE, intentant trobar un escut comú europeu per protegir-se del desbocat preu de la llum i la seva demanda de mesures extraordinàries, s'han saldat amb un lacònic "són els temps de Brussel·les".

Encara que no és la primera vegada que es produeix, no cal destacar també el decreixent pes de la diplomàcia espanyola a Brussel·les, on fa temps que va deixar de comptar-hi com un país de referència. Així s'ha vist en la designació dels principals càrrecs comunitaris que s'han anat repartint últimament o en la capacitat per atreure seus comunitàries. Suposo que el fet que l'últim espanyol que ha arribat a Brussel·les amb un cert rang internacional sigui l'exministre i socialista Josep Borrell tampoc ha d'haver ajudat gaire a millorar la imatge espanyola, tenint en compte els nombrosos conflictes que ha tingut i les espifiades que ha protagonitzat.

De totes maneres, el més sorprenent és que quan plou sobre mullat, els partits estiguin allunyant-se d'aquest debat i mirant que els esquitxi el menys possible. Per a la mena d'oposició que fan PP, Vox i Cs, les tres formacions de dretes passen bastant de puntetes sobre el conflicte, a diferència del que és, sens dubte, el debat central de la ciutadania. El govern espanyol fa el mateix, i per no parlar de la llum prefereix parlar de la reforma laboral, a la batalla de la qual s'hi han llançat tant PSOE com Unidas Podemos, oblidant que fa anys que governen i no hi han fet res.

Parlar de promeses sempre desgasta menys que abordar el present. Sobre això no n'hi ha cap dubte. Mentrestant alguns efectes col·laterals com l'augment de la inflació —la més alta en els últims 13 anys— comença a preocupar de manera important en algun despatx. La primera conseqüència serà la imminent pujada de preus de l'alimentació i a partir d'aquí de diferents béns de consum. Pujades generalitzades que seran mal suportades per l'economia espanyola. Amb aquest panorama a la vista serà difícil complir les previsions de creixement. Si el govern espanyol no ha trobat ajuts a Europa per contenir el preu de la llum, el que li ve a sobre pot ser enorme si es produeix una tempesta perfecta.