Euskadi i Galícia celebraran aquest diumenge unes eleccions absolutament atípiques, ja que l'anomalia d'un govern espanyol en funcions des de fa més de nou mesos ha contaminat tota l'avorrida campanya i marcarà l'activitat política a partir de dilluns. Sobretot perquè si encerten les enquestes no s'esperen canvis significatius al capdavant dels dos governs autonòmics i de seguida Rajoy, Sánchez i Iglesias recuperaran tot el protagonisme. Tant Urkullu com Feijóo han dut a terme una campanya molt presidencialista. El primer perquè en el pitjor dels casos haurà de buscar alternatives a un govern amb el PSE, si l'enfonsament dels socialistes és tan inflat com pronostiquen les enquestes, però la presidència no estarà en discussió. Feijóo, en canvi, ha escurat aquesta estratègia perquè les debilitats dels rivals són importants i la fórmula ja va funcionar durant molts anys amb Fraga.

Qualsevol resultat que no sigui aquest serà una sorpresa, encara que també és veritat que en les últimes ocasions les empreses demoscòpiques han fallat bastant. Aparentment, tan impossible sembla un altre resultat que els focus mediàtics estan ja posats -si han desaparegut en algun moment- sobre Pedro Sánchez i la seva intenció de buscar suports per a un govern que tregui Mariano Rajoy de la Moncloa. El moviment de Sánchez té ara com ara totes les característiques d'una operació suïcida: Ni la volen els seus ni tampoc els possibles aliats. I doncs, com s'ho farà Sánchez?

Miquel Iceta, un dels pocs barons territorials importants que té Sánchez inequívocament al seu costat, aposta per introduir un matís: cal negociar amb l'independentisme català si es vol treure Rajoy. Aquest moviment és tanmateix un simple brindis al sol, ja que barons com la presidenta andalusa o el president extremeny no volen ni sentir a parlar dels vots d'ERC i PDC per arribar a la Moncloa. Però és que a més ni republicans ni exconvergents no donarien ara els vots sense un compromís de celebrar un referèndum. Aquesta posició és ja molt definitiva perquè l'independentisme català tingués marge per corregir-la. Resumint: tot torna a estar on era al principi, a no ser que diumenge a la nit algun element imprevist alteri el carril en el qual hi ha la política espanyola. Avorrida i sense solució.