Més enllà de paraules benintencionades, molt poques vegades correspostes amb fets reals, el cert és que Europa ha decidit condemnar els refugiats de zones en conflicte i immigrants subsaharians, i castigar-los, en aquest cas sí, a vagar pels llimbs administratius de països sense poder-se acollir a la carta de ciutadania. Aquest és, a més, el supòsit menys dolent perquè l'avenç constant de la ultradreta en la gran majoria de països està donant pas a un escenari fins i tot pitjor com, per exemple, el que s'insinua a la molt pròspera Àustria.
El Parlament d'aquell país centreeuropeu acaba d'aprovar una llei per poder decretar l'estat d'urgència migratòria i fins i tot es planteja la construcció d'una tanca de 400 metres a la seva frontera amb Itàlia per blindar les zones de pas que hi pugui haver entre tots dos països. I això que Àustria conserva un còmode lloc en la renda per càpita (el 13) mentre que països com França, Alemanya, Itàlia o Espanya hi figuren al darrere entre els 30 primers. Síria, òbviament, no figura a la llista de 180 països elaborada pel Fons Monetari Internacional si es té en compte la renda per càpita.
I és que, al final, Europa ha decidit amagar el cap sota l'ala i comprometre la seva història per un grapat de vots. Els governs dels 28 estats de la UE fan veure que s'escandalitzen, es col·loquen davant dels micròfons fent grans discursos cada vegada que l'opinió pública s'alarma per un drama puntual i així fins a la vegada següent. Amb la paradoxa que a la resta d'administracions, siguin autonòmiques o locals, que no hi tenen vot, se'ls retira fins i tot la veu. I així Europa es va morint. Això sí, entre grans comiats.