El Govern ha formalitzat aquest dimarts el tràmit d'aprovació i presentació dels pressupostos de la Generalitat al Parlament de Catalunya. Els comptes catalans deixen poc marge per a la improvisació tenint en compte la virtual confiscació dels pressupostos pel Ministeri d'Hisenda que, en darrera instància, fa i desfà al seu aire, ja que no s'ha d'oblidar que l'Administració autonòmica es troba en el més semblant a la respiració assistida. Malgrat això, els pressupostos del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, sí que marquen, ni que sigui simbòlicament, prioritats. Una despesa de 874 milions més en polítiques socials i al voltant de 100 milions per a la hisenda pròpia i l'acció exterior, dos cavalls de batalla d'aquest govern i que topen amb l'oposició radical del govern espanyol, que els ha impugnat al Tribunal Constitucional.

Per més que l'oposició es posi les mans al cap, els pressupostos són clarament ambiciosos en uns moments en què la crisi econòmica no s'ha superat i l'increment en polítiques socials, una demanda transversal en l'arc parlamentari, és més que perceptible. En condicions normals, Junqueras no hauria de tenir excessius problemes, més enllà de la contorsió habitual dels seus socis parlamentaris de la CUP, per tirar-los endavant. Però en la política catalana res no és fàcil i res no és previsible si els teus socis són els diputats de l'esquerra radical i independentista. Així, per exemple, com que el dia de la presentació dels pressupostos es va ajuntar amb els incidents de Gràcia protagonitzats pels okupes, els diputats de la CUP van decidir fer una vaga parlamentària com a mostra de suport. 

Una de les coses que han quedat clares és que Junqueras vol pactar els pressupostos amb la CUP...o amb la CUP. No hi ha alternativa, ja que tots els altres grups han anunciat que hi presentaran una esmena a la totalitat. Alguns, perquè n'estan molt allunyats ideològicament i altres com PSC o Catalunya Sí Que Es Pot perquè no han estat ni consultats i tampoc des d'Economia no se'ls ha convidat a cap negociació. Les cartes estan clares però el risc és gran. És de preveure que el conseller d'Economia tingui prevista la següent jugada i les amenaces de la CUP siguin bàsicament focs d'artifici. Perquè Catalunya no es pot permetre la no-aprovació d'uns comptes que sobretot són necessaris per als catalans. I això no hauria de passar únicament pel veto o el suport dels diputats de la CUP.