Amb molt pocs dies de diferència s'ha produït en diferents mitjans de comunicació espanyols una mateixa visió catastrofista sobre el futur negre que li espera a Europa a la sentència del procés, i la que ja es considera sense embuts una aclaparadora victòria internacional de l'independentisme català a l'hora d'aconseguir que cali el relat de la repressió a Espanya i, qui sap, si a obrir de bat a bat les portes al retorn dels exiliats.

L'alta magistratura espanyola es debat entre la malenconia i la irritació, i molts dels que abans defensaven la sentència del Suprem fixen ara els dards en Pedro Sánchez per la concessió dels indults, obviant que, en aquest cas, el factor de les coses sí que altera el producte final. Primer va ser la denúncia d'Europa i la vergonya de molts sectors polítics i d'opinió pel fet que a Espanya hi hagués presos polítics, i la comparació de l'Estat espanyol amb Turquia, com en el recent informe del Consell d'Europa que, a la fi, ha obert definitivament la capsa de Pandora.

Que aquest diumenge el diari El Mundo obrís a cinc columnes la primera pàgina amb el següent reclam: "La nostra sentència de l'1-O està morta a Europa, la batalla està perduda", atribuint la frase a les seves converses amb magistrats del Suprem, és una mica més que un punt d'inflexió en la visió del que pot passar a Estrasburg. O aquest altre de El Español: "El govern de Sánchez admet el triomf del relat exterior indepe i tem un pal de la justícia europea". N'hi ha bastants més però tots van en la mateixa direcció.

El sentit comú diu que si en una cosa el resultat és bo, el millor és no fer-hi grans invents i això és el que s'ha de fer amb la internacionalització del procés català a partir d'ara, en el qual, per sort, els presos polítics ja han abandonat les presons amb un indult parcial. Des del 2018 i en absència d'una política del Govern català potent, els dos pols han estat l'exili i les presons. Ara, han de ser l'exili i el nou Govern presidit per Pere Aragonès, complementant-se en el principal objectiu que té avui el gruix de l'independentisme: l'amnistia, un referèndum d'independència i la constitució d'una república catalana.

Que l'executiu de Pedro Sánchez no està per la feina, no és cap novetat. Però tampoc no ho era el 2018 i el 2019 quan afirmava taxativament que el govern espanyol no donaria cap mena d'indult als presos polítics i, al final, ho ha acabat fent. És una qüestió de persistència i de treure el llustre adequat als imprescindibles diputats independentistes a Madrid.