El tercer dia de la campanya electoral del 14-F no l'han protagonitzat els polítics sinó Leo Messi, el millor jugador de futbol de la història, i un president de la gestora del club que va arribar per fer una breu transició i s'ha aferrat a la butaca amb una desmesura que, si la situació del club no fos tan greu, seria risible. Carles Tusquets, extresorer de la junta directiva de Josep Lluis Núñez amb 27 anys, i avui empresari i banquer, segons resa el seu currículum, està a mig camí entre entabanador i aspirant frustrat a la glòria, que sempre li ha estat esquiva. Va perdre la presidència de la Cambra davant Joan Canadell contra tot pronòstic, la qual cosa el va allunyar dels interessos dels qui, fins aleshores, li havien donat suport, i des del 28 d'octubre, quan va aconseguir un càrrec que havia de ser efímer, ha fet tot quant ha estat a la seva mà per perpetuar-se i tenir un protagonisme que els estatuts del club no li atorguen.

Però cap de les bombes que han anat esclatant al seu voltant té la magnitud de la filtració del contracte de Leo Messi que, sobretot, busca desacreditar el jugador argentí i amplificar encara més la desestabilització del club. Que Messi ha guanyat molts diners és una obvietat, però aquesta equació no pot fer-se sense tenir en compte tot el que ha donat a l'entitat blaugrana. En el deure i haver el club ha sortit guanyant, a diferència del que succeeix en aquests moments amb moltes de les vaques sagrades de la plantilla, per les quals s'han pagat en els últims anys veritables fortunes.

Però una vegada superada la morbositat, allò realment important és com ha pogut sortir a la llum pública un contracte que era sota set claus, la filtració del qual ha deixat diversos perjudicats -el jugador, el primer- i algun ocult beneficiat, o en el millor dels casos ni això, sinó tan sols irresponsable. Casualment, la filtració es produeix enmig d'aquesta gestora interminable, el president de la qual va ser el primer responsable de l'entitat en dir que hauria venut Messi a l'estiu. Ara un diari de Madrid i un periodista català especialitzat en informació econòmica, sobretot catalana, donen una notícia esportiva. Al llarg de les dues últimes setmanes s'han realitzat diverses filtracions que desestabilitzen el vestidor. I també la campanya electoral. S'ha fet de tot excepte anar-se'n i permetre una transició democràtica al club. Espero conèixer aquest mateix dilluns l'abast de la demanda contra el diari que ha anunciat el club.

La situació no deixa de ser ben curiosa: Un TSJC impedint qualsevol ajornament per la Covid-19 i forçant les eleccions del 14-F i un president en funcions amb arguments per haver-les fet el 24 de gener si hagués col·locat més seus electorals -i també si el Govern no hagués estat tan timorat- postposant-les al 7 de març. Mentrestant Tusquets juga a bomber piròman.