L'aclaparadora victòria de Laura Borràs a les primàries de Junts per Catalunya (75,8% dels vots) aclareix l'interrogant sobre quina és l'ànima de la formació que lidera el president Carles Puigdemont i la tàctica que seguirà el partit a partir d'ara. Pel que ha declarat en aquesta campanya interna entre la militància, es resumeix en aquests quatre punts: defensa de la unilateralitat, voluntat de materialització del mandat de l'1 d'octubre, crítica als acords amb el Govern espanyol i als calbots desacomplexats a les conselleries que han estat més a l'ull de l'huracà per la Covid-19, la repressió o els presos polítics.

Si hi havia un debat sobre pragmatisme o radicalitat, encarnats respectivament pel conseller Damià Calvet i l'exconsellera i portaveu de JxCAT a Madrid, l'han perdut els defensors de la primera opció, que només han aconseguit sumar el 20,5% dels sufragis, una mica menys de 1.000 paperetes. Entre els derrotats hi ha també almenys tres dels quatre consellers que Junts té a la presó de Lledoners, perquè Rull, Turull i Forn avalaven fermament Calvet i han fet, en la mesura possible, campanya pel conseller. Per a la vella estructura convergent el temps no passa debades. Això fa, també, que Junts i PDeCAT siguin avui dos projectes més diferenciats que no pas si hagués guanyat Calvet.

Encara que la victòria de Borràs es donava gairebé per descomptada —no d'una manera tan àmplia, segurament—, almenys dues coses queden encara al tinter. El primer, el rol de Carles Puigdemont a la campanya i a la llista. A la campanya interna de primàries, el president en l'exili no ha apostat públicament per cap candidat i serà després de parlar amb la guanyadora quan s'aclareixin els pocs dubtes que hi ha. Puigdemont ja va expressar la seva voluntat de ser el líder a la campanya electoral i falta per oficialitzar si això es tradueix per encapçalar la llista de Barcelona, o, fins i tot, la de Girona. En qualsevol cas el tiquet electoral serà Puigdemont-Borràs, això sembla poc discutible.

Després hi ha la causa per presumpta corrupció que segueix el Tribunal Suprem, investigant la época en la qual Borràs va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes. Degut a la seva posició com a diputada a les Corts, el Suprem s'encarrega de la investigació. Tant bon punt renunciï al seu escó al Congrés, el Suprem haurà de desentendre's del sumari, que anirà a parar al TSJC, que iniciarà una nova instrucció.

Un últim apunt: la victòria de Borràs dona una idea del perfil dels candidats que estan millor posicionats per guanyar les primàries pels principals llocs de la candidatura. Alguns dirigents que estaven disposats a fer el pas hauran de fer de nou els números. En canvi, d'altres com Joan Canadell és probable que ho tinguin una mica més fàcil.