El F.C. Barcelona ha conquerit a Granada el seu XXIV campionat nacional de Lliga i el sisè en els últims vuit anys. La supremacia de l'equip blaugrana sobre el terreny de joc és un fet incontestable per més que aquest any, en un reguitzell de desgraciats incidents, no serà a Milà disputant la final de la Champions i perdrà una oportunitat inigualable de ser el primer equip a aconseguir-ho dos anys seguits. L'esport té aquestes coses i per això seran el segon i el tercer classificat de la Lliga espanyola els que disputaran el partit al Giuseppe Meazza.
Però aquest lògic punt d'amargor no resta mèrits a un equip capaç de sobreposar-se a circumstàncies sobrevingudes i excepcionals com és el fet que els seus dos astres, Messi i Neymar, tinguin problemes i no pas menors amb la justícia. Però en aquesta recta final del campionat, quan l'argentí i el brasiler semblaven mancats de l'ímpetu per ser el factor desequilibrador, l'aficionat blaugrana ha descobert Suárez no només com el gran rematador que havia demostrat ser sinó també com el millor 9 de les últimes dècades. 37 gols al campionat, 14 d'ells en els últims cinc partits són una xifra de llegenda.
Si les coses no es torcen, el Barça tancarà la temporada amb dos títols (comptant que guanyi la final de Copa el 22). L'equip blaugrana, amb un patró únic al qual se li han anat fent ajustaments des que el va començar a aplicar Cruyff, té tres reptes al davant: encertar en la confecció d'una plantilla més harmònica que no pas l'actual, ser capaç de rendibilitzar millor econòmicament el gran cabal d'èxit esportiu que arrossega i recuperar la Masia com a subministradora d'energia renovada al primer equip, una cosa que ara no succeeix. Però avui toca gaudir d'un campionat guanyat amb justícia a la Lliga més competitiva d'Europa.