Lliçó de primer curs de dret a Espanya: un independentista -individu o partit- té gairebé sempre les de perdre quan la decisió queda en mans d'un tribunal qualificat de la judicatura; entenguin per això el TSJC, l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional. Segona lliçó: si la disputa és entre partits espanyols, tenen moltes més possibilitats de guanyar la partida els partits de dretes que no pas els d'esquerres. Tercera lliçó: l'extrema dreta guanya sempre les batalles i, si és contra l'esquerra, ho fa sense baixar de l'autobús.

Amb aquestes tres lliçons al frontispici de la decisió, no ha de ser cap sorpresa que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid hagi donat la raó, amb la dissolució de l'Assemblea de Madrid, a la presidenta Isabel Díaz Ayuso. La nova lideressa populista de l'extrema dreta madrilenya podrà convocar eleccions quan volia, el 4 de maig, després de desmuntar una operació enginyada a La Moncloa per Pedro Sánchez i Inés Arrimadas per descavalcar-la del càrrec. El primer ha perdut la primera batalla significativa i la segona ha cavat definitivament la seva fossa política. Si en algun lloc no es trobarà en falta el seu partit, és a Catalunya, encara que la seva extinció serà d'una velocitat desconeguda.

Els qui pensaven desplaçar Díaz Ayuso per col·locar-hi el socialista Ángel Gabilondo mitjançant una moció de censura, ja se'n poden anar oblidant. A més, el moviment ha estat tan barroer que el PP s'assegurarà quatre anys de tranquil·litat, bé sigui amb una majoria absoluta (difícil) a l'Assemblea de Madrid o en aliança amb Vox (segur) que guanyaria protagonisme. Errors polítics: Pablo Casado, el lideratge del qual començava a qüestionar-se després del seu fracàs català, es pot trobar rescatat de l'ostracisme per una de les seves distingides adversàries, com és Díaz Ayuso.

Assistirem també a un transvasament de dirigents i militants de Ciutadans al PP o a Vox, que a Madrid tant se val barretina vermella, com vermella barretina; i a molts racons d'Espanya, també. La dreta es refarà, segurament, i veurem què fa Pedro Sánchez amb la legislatura espanyola.

I de l'indult als presos polítics què se'n sap? A la lentitud inexplicable que ha imperat fins ara, a més de l'incompliment de la promesa que va fer el govern espanyol després de l'estiu, s'hi sumarà ara, amb la desimboltura habitual que s'escolta a Madrid, el següent: "Home, amb les eleccions de Madrid a tocar, entendràs que ara no és pas el moment". Mai no és el moment.