Setze mesos després que el president Quim Torra visités per última vegada el Palau de la Moncloa al capdavant d'una delegació del Govern per reunir-se amb una altra del govern espanyol i acordessin, entre altres coses, reunions mensuals i mai més no es tornessin a trobar; un nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, farà el mateix camí cap a Madrid a l'inici del seu mandat. D'aquella ocasió se'n recorda un passeig pels jardins de la Moncloa i molt bones paraules per part de Pedro Sánchez, com molt bé deu recordar Aragonès, que llavors era vicepresident de Torra i era un dels sis representants de la part catalana. De la primera i única reunió a soles entre els dos presidents, el juliol del 2018, en què Torra va ser portador d'un obsequi d'una ampolla de ratafia.

Res més des d'aleshores, si no comptem que la repressió ha seguit, els presos van seguir empresonats fins dimecres passat i aquesta mateixa setmana hi tornarà a haver un signe inequívoc del que no és precisament la desjudicialització de la política catalana amb la fiança milionària que sol·licitarà el Tribunal de Comptes a una quarantena de membres del Govern entre 2011 i 2017, entre els quals hi ha els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, l'exvicepresident Oriol Junqueras i diversos consellers d'aquells anys com Andreu Mas-Colell, Francesc Homs, Neus Munté o Raül Romeva.

El fet que la fiança milionària es comuniqui directament als afectats aquest dimecres, i dimecres passat fossin els indults parcials, no és més que un exemple del camí estret que hi ha per al diàleg entre repressió i repressió. Una mostra també n'és que la taula de diàleg, el gran compromís de Pedro Sánchez, és molt probable que no es reuneixi fins al setembre i salti sense cap explicació, que no sigui la falta de voluntat per reunir-se, del mes de juliol.

Més enllà de la visita de cortesia d'Aragonès, que Sánchez ha cuidat que sigui després de la del president andalús, Juanma Moreno, (17 de juny) i abans de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso (9 de juliol), el president de la Generalitat haurà d'explorar la gran incògnita de la legislatura: saber si hi ha marge real per a la negociació partint dels seus compromisos de la sessió d'investidura o, al contrari, si Sánchez no contempla res que no sigui el desenvolupament d'una legislatura autonòmica normal i corrent. La primera opció requerirà tota la imaginació possible, la segona seria, segurament, el preludi d'una via morta.