Si el 2020 que hem deixat enrere ha estat l'any de la pandèmia, de la crisi econòmica i del bloqueig institucional, l'any 2021 serà el de la protecció de la salut —gràcies a les diferents vacunes que s'han autoritzat per lluitar contra el coronavirus— i el de les eleccions. Assolir una immunitat raonable entre la població no serà un procés ràpid, però cal desitjar que les coses es facin prou bé per què arribi als sectors de la societat que més en risc es troben, i que el Govern faci un esforç per què, dins dels seus marges d'actuació, el temps d'espera no es faci interminable. Les dades d'aquests primers dies estan per sota de les que s'havien anunciat però suposo que la novetat i els dies festius són un problema afegit.

L'altre gran tema serà sense cap dubte les eleccions del 14 de febrer, convocades d'una manera tan excepcional com les últimes del 21-D de 2017, ja que el Tribunal Suprem ha suspès en les seves funcions al president de la Generalitat per penjar una pancarta i ha deixat Catalunya sense representant a la seva màxima institució. El cessament de Quim Torra, només explicable en el marc de la repressió de l'Estat espanyol envers Catalunya, situa en primer pla de què aniran aquests comicis, per més que s'intentin introduir altres elements: Hi haurà una majoria independentista al Parlament? Si es així, per a què s'utilitzarà? Aquest serà el frame del 14-F, el que realment interessa a Espanya i el que pot despertar un cert atractiu internacional.

L'últim moviment de peons al tauler electoral, protagonitzat pel PSOE sacrificant la peça del ministre de sanitat en plena pandèmia per desplaçar-lo a Catalunya, demostra la importància que el govern espanyol confereix a la contesa. També que el PSOE no cregui que un ajornament electoral sigui possible, cosa que seria una molt bona notícia. El fet que totes les enquestes coincideixin a dia d'avui que la majoria independentista té moltes més possibilitats de reforçar-se que d'afeblir-se és un greu problema per a l'Estat espanyol. Comportaria el fracàs de la repressió duta a terme i la demostració que la societat catalana continua alçada en condicions gairebé impossibles.

És molt probable, també, que el govern espanyol hagués de donar el seu braç a tòrcer en la negociació, ja que la carpeta catalana continuaria oberta i sense solució. Napoleó Bonaparte, un dels grans estrategs militars de la història, tenia per a totes les batalles que realitzava el mateix lema: "L'èxit no rau a vèncer sempre, sinó en no desanimar-se mai". Les adversitats han estat moltes i les han patit en primera persona els presos, els exiliats i les més de 3.000 persones que tenen alguna causa judicial oberta. Però no hi ha hagut cap rendició, per més que alguna acció hagi estat més que discutible. En aquestes eleccions es veurà perfectament si l'independentisme encomana els seus polítics seguir endavant. És lògic que l'unionisme estigui preocupat, perquè d'això va el 14-F.