El retorn de l'exdiputada Anna Gabriel a l'estat espanyol, després de quatre anys exiliada a Suïssa, és una bona notícia. També ho és que després de comparèixer al Tribunal Suprem per regularitzar la seva situació hagi estat posada en llibertat en espera que el magistrat Pablo Llarena la citi per declarar. Anna Gabriel, que, en principi, no té intenció de quedar-se a Catalunya de manera immediata, ha fet un viatge llampec i ha optat per tornar a Suïssa, on té fixada la seva residència i exerceix la secretaria general del sindicat Unia amb seu a Ginebra. Esclar que, com assenyala el president Carles Puigdemont, en una democràcia plena, l'exdiputada cupaire no hauria hagut de comparèixer mai en un jutjat i que és una absoluta anomalia que hagi hagut de passar tants anys allunyada dels seus, però no per això hi deixa d'haver un marge per compartir i alegrar-se per ella, la seva família i els seus amics.

El fet que el retorn hagi estat voluntari i amb l'objectiu de regularitzar la seva situació judicial, ja que formalment estava en rebel·lia des que el Tribunal Suprem la va declarar així per la seva implicació en la declaració unilateral d'independència proclamada pel Parlament de Catalunya, demostra que la seva marxa va ser una decisió encertada. Ha donat visibilitat a la lluita per aconseguir la independència, ha format part de l'ampli espectre d'exiliats polítics que ha fet evident la repressió existent a Catalunya i ha restat capacitat de maniobra a la justícia espanyola, que durant tot aquest temps ha tingut oberta una ordre espanyola de detenció perquè fos posada a disposició del Suprem.

Encara que cada exiliat és un món a part, d'alguna manera el camí seguit per Gabriel ha estat similar al de l'exconsellera Meritxell Serret, d'Esquerra Republicana, que, després d'uns anys d'exili a Brussel·les i després que el març del 2021 tornés a Madrid, també es va personar al Suprem, va quedar en llibertat i va tornar a la seva ciutat natal, a Vallfogona de Balaguer, i actualment és diputada al Parlament per la circumscripció de Lleida. És cert que, per raons òbvies, tots els moviments d'aquells exiliats que volen saber quina seria la reacció del Suprem davant d'un possible retorn es mantenen blindats del coneixement de l'opinió pública i dels mitjans de comunicació, amb tot, el retorn d'Anna Gabriel no ha estat una gran novetat, ja que se sabia que podia ser abans de l'estiu, com finalment ha estat.

En aquesta llista ni oficial ni confirmada, la següent exiliada que podria tenir al cap un possible retorn a Catalunya seria la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, que viu a Suïssa des de març del 2018 i que el desembre del 2017 va ser imputada pel Tribunal Suprem per un presumpte delicte de rebel·lió per la seva participació en el referèndum de l'1-O i després de declarar va quedar en llibertat condicional amb una fiança de 60.000 euros. Va ser citada novament per Llarena el març del 2018 juntament amb la consellera Dolors Bassa i la presidenta del Parlament Carme Forcadell i, a diferència d'elles, no es va presentar a Madrid al·legant falta de garanties judicials i va agafar el camí de l'exili. L'ordre de detenció internacional que va presentar el magistrat del tribunal va decaure el juliol d'aquell mateix any després que Alemanya es negués a lliurar el president Puigdemont pel delicte de rebel·lió. A Esquerra donen per fet que el retorn de Rovira serà tard o d'hora, encara que hi ha un gran hermetisme sobre el tema.