Fa temps que ho dic. Madrid és, sense cap gènere de dubtes, la zona d'Espanya on la dreta extrema ocupa més espai i ha aconseguit el domini del relat. Una dreta extrema que troba en el que es pot entendre com els seus ressorts de poder a la política, als mitjans de comunicació i a la judicatura, un camp adobat per fer-hi proclames que en altres llocs posarien els pèls de punta i a Madrid formen part de l'embolcall general que tothom dona per bo. Unes recents declaracions de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, comparant el president Lluís Companys amb el fundador de la legió, el general colpista José Millán-Astray, i assenyalant que també va ser condemnat per fer un cop d'estat, demostren, més enllà de la ignorància supina, que és una causa perduda intentar apropar la dreta espanyola a un mínim estàndard democràtic.

I això que Almeida passa per ser el moderat davant la presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso, una autèntica falcó a les files conservadores i amb un ullal prou afilat, capaç de descavalcar Pablo Casado de la presidència del PP i d'inquietar prou Alberto Núñez Feijóo perquè no pugui dormir tranquil. Doncs bé, Almeida es va ficar fa uns dies en un jardí després de retre homenatge a Millán-Astray, amic personal del dictador, i inaugurar a Madrid una estàtua de la legió. Tot això unes setmanes després que PP, Ciutadans i Vox van impedir en el ple municipal del mes passat octubre que es retirés el nom d'un carrer al centre de Madrid. Tot això després d'un litigi, amb la justícia per entremig, en el qual Millán havia perdut el carrer en l'època de l'alcaldessa Carmena i els tribunals havien ordenat la seva restitució.

En un país normal, els elogis a Millán-Astray de l'alcalde de Madrid, no s'haurien arribat a produir. Però en el cas d'haver passat, hauria estat cridat a rectificar no només per l'esquerra, cosa que ja ha succeït, sinó també per la dreta. No hi hauria d'haver espai per a la protecció del colpisme a la dreta, perquè una actitud laxa en altres moments o en altres llocs ja se sap com ha acabat. El més preocupant és que a Madrid aquestes actituds hi troben el brou de cultiu i un clima apropiat de cobertura i de protecció. Es desplaça el PP cap a la dreta extrema menjant-se Vox, i així l'extrema dreta és menys necessària, perquè el que hauria de ser el partit conservador espanyol acaba també fent el seu discurs, enaltint els seus militars i repetint les seves proclames colpistes. És un triple pack en un de sol i això té una acollida entusiasta en despatxos oficials, també en els de dalt del tot. Molt més del que som capaços d'observar des de Barcelona.

I aquesta dreta que tergiversa la història, manipula la memòria i posa al mateix sac el general colpista i el president Companys, no respon davant de cap obligació democràtica i tampoc no respecta la Constitució, darrere de la qual s'amaga i, si pot, violenta. El cas de la renovació del Consell General del Poder Judicial és un exemple clar d'incompliment i ja va a més de quatre anys el període de temps amb el mandat caducat. Mentrestant, la dreta que ho bloqueja tot, per no perdre el poder judicial, no afluixa gens i rep suports impensables. Potser, també de qui per mandat constitucional seria més prudent que no entrés en aquestes qüestions. En aquest bassal, els Almeida o les Ayuso sempre tindran l'empenta d'El Mundo, ABC o La Razón disposats al fet que Espanya s'assembli com més aviat millor a la irreconeixible Itàlia.