Acaba de declarar el canceller alemany, el democristià Friedrich Merz, que l'estat del benestar ja no pot finançar-se amb el que produeix l'economia alemanya, el quart país més ric del planeta. Vaja, que l'actual model no és sostenible econòmicament. A uns mil quilòmetres més al sud de Berlín, el primer ministre francès, François Bayrou, anunciava que sotmetrà el seu govern a una moció de confiança a l'Assemblea Nacional el proper dia 8 en defensa del seu pla d'ajustament fiscal i pressupostari. És més que probable que això suposi la caiguda del govern Bayrou, que ja va tirar endavant dues mocions de confiança el mes de febrer passat, però ara l'extrema dreta de Reagrupament Nacional i l'extrema esquerra de França Insubmisa ja han anunciat que rebutjaran el pla d'austeritat per retallar 44.000 milions de despesa pública.

No deixa de ser sorprenent que aquests siguin els debats de l'Europa rica —primer i tercer país respectivament mesurats pel PIB real—, mentre que als que estem bastant més avall, com és el cas espanyol, en cinquè lloc, aquestes discussions ni es plantegen, com si visquéssim en una bombolla fictícia. No els interessa parlar-ne ni al govern ni a l'oposició. Als primers perquè les retallades no donen vots i prou problemes tenen els socialistes en aquests moments per destapar la caixa dels trons. De segur que Sánchez té molt present l'abrupte final polític de José Luis Rodríguez Zapatero el 2011 i les mesures que va haver d'adoptar arran de la crisi financera. Feijóo, instal·lat al seu paper d'ariet de l'oposició, també sap que rendibilitzarà més aquesta posició criticant el govern espanyol que parlant de les retallades que farà si arriba a la Moncloa.

No deixa de ser sorprenent que aquests siguin els debats de l'Europa rica, mentre que als que som bastant més avall, com és el cas espanyol, aquestes discussions ni es plantegen

Tot apunta que Alemanya i França, que ja han començat a parlar de retallades, ho viuran a velocitats diferents. Els primers, amb un govern de coalició clàssic en aquelles llars entre la CDU i l'SPD, hauran d'assolir el punt d'equilibri just, però les dues formacions han avançat ja idees en aquesta direcció. L'SPD, que ja governava en l'anterior mandat amb el canceller Olaf Scholz, havia plantejat retallades en el sistema d'assegurança social, que cobreix l'assegurança de salut, les pensions i els beneficis d'atur. Merz, en el seu moment de popularitat més baix —les opinions públiques són implacables avui dia amb els governants, ja que només porta com a canceller poc més de tres mesos— haurà de fer equilibris entre les despeses de Defensa per la posició dels EUA amb l'OTAN, l'auge de la ultradreta i el malestar per la immigració. Tot això unit a una contracció de la seva economia el 2023 i 2024 i un creixement pràcticament nul el 2025.

La posició del conservador Bayrou a París és francament pitjor. Encara que ha estat capaç d'esquivar crisis en les quals els seus predecessors es van estavellar, tot apunta que en la moció de confiança de setembre la seva caiguda serà inevitable i el president Emmanuel Macron haurà de treure un nou conill del barret si no vol anar a una dissolució de l'Assemblea i la convocatòria anticipada d'eleccions legislatives a França, que tocarien el 2029, ja que les últimes van tenir lloc el juny de 2024 i tenen lloc cada cinc anys. L'avançament tampoc no seria una gran novetat, ja que les últimes de 2024 van ser després d'una legislatura que només va durar dos anys.

La passada primavera Macron ja va valorar aquest avançament electoral, però en va desistir. No seria forassenyat que busqués una cohabitació amb l'extrema dreta que, tal com està l'economia francesa, hauria d'aplicar mesures no molt diferents de les de Bayrou de forts retallades pressupostàries. Una posició que sens dubte debilitaria la formació de Marine Le Pen a les presidencials de 2027, en la qual serà, sens dubte, la mare de totes les batalles a França.