L'elecció de Xavier García Albiol com a candidat del Partit Popular per la circumscripció de Barcelona té, fonamentalment, dos objectius: tapar el creixement de Vox a Catalunya i situar al capdavant de la llista un candidat amb més popularitat en uns comicis en què els caps de cartell són importants, com el ministre Jordi Hereu (PSC), Gabriel Rufián (Esquerra i Podem), Míriam Nogueras (Junts per Catalunya) i Ada Colau (Comuns). Com a contrapartida, el moviment d'Albiol, que l'ha acceptat amb disciplina i sense perseguir-lo, no li aporta res en la seva aspiració de revalidar els seus excepcionals resultats municipals a Badalona, on va obtenir 18 de 27 regidors en les eleccions del 2023 i on pretén repetir la majoria absoluta, el pròxim mes de maig.
El moviment de Feijóo s'ha gestat arran de la necessitat de col·locar al capdavant de les llistes polítics amb cartell perquè, encara que les enquestes donen una sòlida majoria a la dreta després del 29N, aquesta se sosté en un resultat excel·lent de Vox d'entre 60 i 70 escons. A Catalunya, segons els sondejos, Vox pràcticament empata amb el Partit Popular, quan el 2023 els populars van triplicar els resultats de la formació de Santiago Abascal per un contundent 6 a 2 escons. Ara, les dues formacions es mouen en un percentatge similar del 13% i sobre els sis parlamentaris a Catalunya. Un creixement que se sustenta a esgarrapar una part significativa dels votants de Sílvia Orriols, que no es presenta a les eleccions espanyoles. L'objectiu de la direcció del PP és aprofitar que Vox presenta un candidat amb un perfil menys conegut —Juanjo Aizcorbe, que ja va liderar la llista el 2023— i intentar construir un pont de captació de vots que puguin transitar de Vox cap al PP amb un candidat com Albiol.
El moviment de Feijóo s'ha gestat arran de la necessitat de col·locar al capdavant de les llistes polítics amb cartell perquè, encara que les enquestes donen una sòlida majoria a la dreta després del 29N, aquesta se sosté en un resultat excel·lent de Vox
D'aquí que Feijóo li hagi encarregat que lideri i sigui el ponent de la futura llei antiocupació d'Espanya, que fixa entre els seus objectius tolerància zero i que els ocupes siguin desallotjats en 48 hores. Una proposició de llei, per cert, que Junts ja va presentar en la legislatura acabada de finalitzar i que ha romàs permanentment bloquejada. Albiol es presenta així com l'aposta espanyola per reforçar que la seguretat és una prioritat, igual que la lluita contra les ocupacions, en línia amb el que ha defensat l'alcalde de Badalona i que li ha atorgat un perfil polític molt específic. De fet, Albiol apareix a les seves xarxes socials amb un perfil hiperactiu i en una batalla permanent per la seguretat a peu de carrer, encarant-se directament amb ocupacions il·legals i la denúncia de la multireincidència, cosa que li ha comportat algun problema amb col·lectius de drets humans.
L'aposta d'Albiol, encara que lògica, també té riscos, sobretot per al candidat. Aquesta etapa en la política catalana i espanyola ja la va jugar i el va distreure del seu principal objectiu, que sempre ha estat Badalona. Si hagués volgut jugar-la, opcions va tenir per aspirar, fins i tot, a liderar el PP català en algun moment després de les eleccions espanyoles del 2023. Ara estarà en un focus en el qual, a diferència de la seva ciutat, on les sigles de la seva formació es dilueixen, el Partit Popular serà la marca. Pot donar-se el cas que els resultats del PP català no siguin els que s'esperen amb un moviment així i, en canvi, la seva candidatura perdi transversalitat a Badalona, ciutat en la qual pretén continuar concentrant la seva prioritat política, sigui quin sigui el resultat del pròxim 29 de novembre, tant del PP català com del PP espanyol.