Encara que a priori qualsevol any que comença és un any d'oportunitats, en cap des de l'any 1996 no s'havien donat les circumstàncies que es donen aquest 2024 ni la conjuntura havia estat tan favorable per als interessos de Catalunya. Es podrà dir que el 2012 hi havia unes circumstàncies molt bones i que el 2017 es va desaprofitar un moment màgic. Sobre tot això ja s'ha escrit molt i no es pot tornar a situar el rellotge en aquell moment. També hi va haver el 2019 un govern de Pedro Sánchez en construcció i Esquerra no va saber donar amb la clau perquè es notés la seva força al Congrés dels Diputats durant quatre anys. Però ja deia Winston Churchill que si comencem una discussió entre el passat i el present, descobrirem que hem perdut el futur i això és una cosa que no podem permetre'ns.

Les eleccions de 2023 han reforçat el pes de l'independentisme català i, ja que els dos partits no es posaran d'acord per fer un front comú que bloquegi la legislatura si no es produeixen els avenços que Catalunya necessita, el millor que pot passar és que de la seva rivalitat caïnita almenys siguin capaces de treure'n profit. Que el seu full de resultats —les promeses són una altra cosa i excepte el català al Congrés poca cosa hi ha— deixi d'estar en blanc i el PSOE recuperi aquella cara de pànic que tenia quan la investidura de Pedro Sánchez estava en l'aire.

Les possibilitats de negociar bé i dur a terme el que s'ha promès són altes, per més que el PSOE es faci el romancer, utilitzi la seva habilitat per retorçar els compromisos i miri de desfer alguna de les línies vermelles

Més d'una vegada m'han preguntat quina era la principal dificultat en una negociació entre un polític català i el govern d'Espanya. I sempre he respost el mateix: l'ofici, els anys d'experiència, l'estructura de l'Estat per bloquejar qualsevol avenç de Catalunya en una negociació. Saber esperar el moment per sortir triomfador d'una negociació amb Madrid. En unes lúcides declaracions el passat 3 d'octubre, Jordi Pujol manifestava en una entrevista amb aquest diari que els negociadors catalans havien d'evitar caure en la candidesa. Era més un missatge per a Junts, però també per a Esquerra, que té els mateixos diputats a Madrid, set cada un.

Al catalanisme l'ha perdut moltes vegades quan ha negociat amb Madrid la seva ingenuïtat, la seva falta de malícia. Ja en l'inici de la transició, Josep Tarradellas ironitzava amb el català que va a Madrid, li donen un copet a l'esquena, rep uns quants elogis i torna a Catalunya satisfet però sense res. Serà un mal any pels excessos dialèctics aquest 2024, ja que les possibilitats de negociar bé i dur a terme el que s'ha promès són altes, per més que el PSOE es faci el romancer, utilitzi la seva habilitat per retorçar els compromisos i miri de desfer alguna de les línies vermelles que ha traspassat.

Si s'aprofiten a fons les oportunitats d'aquest 2024, l'any que ara s'inicia no acabarà amb la cara moixa del 2023 i amb aquesta sensació que la fossa que s'ha de creuar en els dotze mesos vinents mitjançant una negociació sòlida i amb resultats es fa cada vegada més gran i més profunda.