Des de fa mesos, segueixo amb interès les indagacions del titular del jutjat d'instrucció número set de Barcelona sobre les càrregues del Cuerpo Nacional de Policía l'1 d'octubre a la capital catalana, una qüestió sobre la qual l'obscurantisme practicat impedeix de conèixer amb detall qui va donar les ordres i quines ordres es van donar als policies. No és un assumpte menor, ja que la violència d'aquella jornada electoral va ser absolutament desproporcionada, hi va haver un miler de lesionats entre els votants que van anar als col·legis electorals, la imatge d'un estat repressor va causar un dany greu a Espanya i, el que és pitjor, es va posar en marxa una maquinària oficial per presentar el pacífic independentisme català com un espai ideològic violent. I tot això va formar part de la teranyina institucional per empresonar primer els Jordis -Cuixart i Sànchez- i més tard la gran majoria dels membres del Govern que no van optar per l'exili.

El jutge manté imputats una quarantena d'agents de la policia espanyola i ha citat a declarar com a investigats el proper mes d'octubre els vuit inspectors en cap del cos que van ser els responsables dels diferents dispositius policials en un total de 27 punts de votació de Barcelona. L'objectiu del jutge és molt senzill: qui va ordenar les càrregues policials? Hauria de ser fàcil esbrinar-ho, però el cert és que fins ara no se n'ha sabut res, ja que tots al·leguen que obeïen instruccions. Però, és clar, algú havia de donar-les. Episodis similars ja els vam viure al Tribunal Suprem, on ningú no sabia res del que havia succeït l'1 d'octubre i de l'actuació policial. Els de sota no recordaven qui havia estat i els de dalt estaven en altres coses i no en aquestes minúcies.

Per això, és molt interessant saber si el viatge del jutjat número set porta a algun lloc o és un camí vedat a la veritat, la qual cosa faria molt més difícil que els responsables poguessin, en tot cas, ser castigats. La clau resideix, òbviament, en les ordres concretes formulades aquella jornada en què, segons la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per impedir el referèndum tampoc es donava carta blanca a l'autoritat policial sinó que se'n delimitava l'actuació. Per això és tan important conèixer si van ser els comandaments polítics, els comandaments policials o els mateixos agents els que van incitar que s'actués o van actuar amb la virulència d'aquella jornada negra per a la democràcia espanyola.

A poques setmanes del segon aniversari de l'1 d'octubre i en vigílies de la sentència del Suprem, que el fiscal Zaragoza ja ens anuncia que es farà pública abans del 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, conèixer amb detall com es va arribar a aquells extrems de violència policial seria d'un gran interès i trencaria relats de la maquinària de la mentida que és Espanya Global.