Xavier Monzó és el president del 22@ Network Bcn, l'associació d'empreses i institucions del districte 22@ per a l'impuls d'un ecosistema innovador, que busca aportar valor en el seu model de transformació industrial i social i que, en 15 anys que té de vida, l'associació ha aconseguit posicionar Barcelona fins al punt de passar "del Manchester català al Silicon Valley català". Monzó defensa que el 22@ "ha de ser motor de ciutat i de país" però no es talla a l'hora de criticar les mancances en transport i la lentitud administrativa en habitatge social i zones verdes, que encara és un mur a travessar.
Què és el 22@?
El 22@ és un planejament que va aprovar l'Ajuntament de Barcelona l'any 2000 i que consistia en analitzar aquesta àrea, on hi havia moltes fàbriques i solars i no hi havia vida, i buscar quin ús se li podia donar. Es va decidir fer-hi habitatges i les indústries que hi havia aquí, que eren tèxtil i logística, el que anomenem el Manchester català, van haver de marxar fora. La part visionària va ser construir ciutat però amb indústria que fos la nova indústria, la del coneixement. La idea era agafar els solars i per fer-hi un ús d'oficines @ s'havia de cedir una part del solar a habitatge públic, una altra part per a equipaments i una altra per a veïns i zones verdes. Aquest va ser el plantejament: fer dels solars una ciutat amb activitat econòmica de nova economia permetent més alçades i fer-ne un skyline.
El 22@ és un referent?
Sí. De fet, si busques innovation district al cercador surten Barcelona i Boston, els dos districtes innovadors de referència al món, cadascun amb el seu model. Aquesta era la visió i ara porta ja 19 anys. Les primeres companyies van aterrar el 2005, quan es va constituir l'associació del 22@ i portem ja 15 anys de recorregut. Però el 22@ és un model, una mirada; és entendre que les empreses poden conviure en una ciutat on es visqui, s'estudiï i es treballi.
El 22@ és la inspiració per a més de 80 districtes d'innovació d'arreu del món
Quin és el secret del seu èxit?
El 22@ és hiperconegut arreu. Hi ha altres zones d'aglomeració tecnològica com per exemple Dublín, però el 2018 es va evidenciar que moltes empreses van a la capital irlandesa per raons fiscals. En un manifest del Trinity College agafaven Barcelona com a exemple de model per tractar aquesta aglomeració de cara els 80 grans districtes innovadors del món.
D'aquest manifest s'extreu la frase: "Silicon Valley és en molts sentits el precursor del concepte de districte d'innovació, però el 22@ de Barcelona està vist com la inspiració per a més de 80 altres arreu del món".
Per tant, què és el que atrau a la gent?
Primer, aquest model publico-privat, que no és comú tenir-lo, i la gent vol venir perquè hi ha 4 ingredients: la marca 22@ i la marca Barcelona, un ecosistema d'interacció entre les companyies del districte, hi ha talent i ara també la qualificació energètica dels edificis. Es tracta d'edificis que tenen un ús molt més baix d'energia i per tant són més sostenibles, cosa que també està atraient a molta gent. Hi ha molta gent que coneix la ciutat o que fa aquí la seva trobada anual de directius, cosa que ens ajuda, i tot això vinculat al Mobile i al fet que moltes empreses estan instal·lant aquí les seves seus europees.
Per què s'emmirallen en nosaltres?
Un exemple: A Berlín tenen un problema. Google volia fer-hi un centre de recerca el novembre del 2018, però els veïns s'hi van negar perquè l'èxit d'un projecte així acaba provocant gentrificació, augmenten els preus del lloguer, etcètera. Aquesta nova economia a les ciutats també és un tema a gestionar; a Berlín com que és un projecte principalment privat, la gent no vol tenir aquest impacte negatiu. Aquí, en canvi, es veu de manera diferent. Amazon, per exemple, darrere del seu edifici del 22@ hi té una escola bressol, una zona per a veïns, etcètera. Hi ha quelcom que s'ha fet amb aquesta visió de ciutat compartida que fa que les inversions vegin en això un millor model per garantir que pugui venir la gent i no tenir una confrontació binària.
El 22@ és un model, una mirada: és entendre que les empreses poden conviure en una ciutat on es visqui, s'estudiï i es treballi.
Però els preus del lloguer també estan pujant aquí.
Els preus del lloguer estan pujant a totes les ciutats i a Barcelona especialment. El que passa és que aquí al Poblenou encara estan pujant més, és un efecte d'acceleració tant per oficines com per habitatges, que s'està intensificant però sobretot per la incapacitat de generar oferta immediata.
I com solucionem la manca d'oferta?
És evident que si només hi ha demanda i no oferta, tot i tenint solars i capacitat d'edificar habitatge públic, però no som capaços que la capa més urbanística vagi a la mateixa velocitat que la capa econòmica, es donen aquestes situacions. Creiem que quan la zona nord del 22@ s'hagi activat, començarà a sortir oferta i a tres anys vista sortiran moltes grues i molts edificis a la zona nord, i aleshores els preus es reduiran.
Què es paga actualment?
A hores d'ara aquí s'estan pagant uns 20 euros per metre quadrat que és una taxa alta, i a la zona més cara de Barcelona (part alta de la Diagonal) s'està pagant uns 25. Quan la zona nord s'activi, calculo que baixarà a uns 15 euros/m2. Aquesta estirada de preus és un gran problema en el llarg termini i nosaltres treballem perquè això vagi a poc a poc, però alhora també és una oportunitat perquè els inversors quan veuen aquest pic posen els ulls en aquesta àrea.
Esperem uns 6.000 professionals nous cada any fins el 2022
Parla de les grues al Poblenou com una gran notícia.
Cada vegada que aquí es construeix, al costat hi ha habitatge públic i zona verda, que després no surt per altres motius, però cada vegada que veiem una grua ha de ser una magnífica notícia.
Per què no surt?
Per diversos elements. Primer perquè tenim una necessitat imperiosa d'agilitzar tràmits. En el seu moment, quan es va construir el 22@, l'Ajuntament va crear una finestreta única de gestió del projecte, i quan venia una empresa tenia tot el camí solucionat pel que fa a l'edificació, permisos, llicències, etcètera.
I què més?
L'altre impediment és el debat que hi ha al voltant de l'habitatge públic, que d'alguna manera està limitant tota la ciutat sobre si aquest habitatge ha de ser de protecció oficial, d'inversió privada, etc. Hi ha una revisió de model que estem tardant massa a fer. A més, a la part nord ens falten solucions de mobilitat i accessibilitat, és a dir, estem al límit de generar oferta.
El 22@ viu una de les intramigracions més fortes que s'estan produint al sud d'Europa amb diferència
Aquest model de ciutat compartida què aporta?
Estem esperant 6000 professionals nous cada any, del 2019 al 2022. La gent no ve aquí a estar a la oficina i res més, sinó que ve a viure i a buscar les relacions amb les altres empreses. Està demostrat que l'aglomeració econòmica d'especialització genera més interacció i és molt beneficiosa, i els treballadors el que volem és també viure el districte, perquè el Poblenou és un districte amb molta creativitat.
Què ens pot diferenciar de Berlín o Londres més enllà del model?
Essencialment un Google allà hauria de ser diferent d'un Google aquí, perquè el Google d'aquí hauria d'estar molt més arrelat a la nostra cultura i la nostra identitat, i és aquest mix el que hauríem d'aconseguir amb aquests altres factors que tenim aquí al Poblenou. És un projecte molt bonic.
El 22@ és un projecte a 40 anys vista...
Sí, és un projecte a dècades. Jo crec que arribarà fins el 2030, però és un projecte molt gran. Actualment, la falta d'oferta fa que estigui creixent molt el prelloguer -en què l'inversor ja té el llogater abans de tenir la llicència d'obres- i un dels primers projectes en què es va fer prelloguer va ser la Torre Glòries -antiga Agbar-, i això han de ser operacions en què la gent ho tingui molt clar perquè hi ha risc. Ara mateix, al 22@ no hi ha operació que no s'estigui fent amb prelloguer, principalment perquè és un èxit i l'inversor ho veu clar.
Quin és el sostre del 22@?
Aproximadament és de 120.000 treballadors de sostre, el que és 1/3 de l'atur de Catalunya, i pel 2022 ja haurem arribat als 80.000 treballadors. És una de les intramigracions més fortes que s'estan produint al sud d'Europa amb diferència.
El posicionament de salari baix és conjuntural, ens està ajudant però marxarà. No arribarem a preus de Londres però no ens cal
A part dels 4 ítems d'atracció, no és també un factor el fet que els salaris i l'habitatge siguin molt més barats aquí que a altres pols importants com Londres, París o Berlín?
Sí, però això és un efecte temporal. Aquí les empreses vénen amb lloguers a 20 anys, per tant van més a llarg termini. Sí que és cert que Barcelona compta amb un molt bon talent a un preu inferior de les ciutats amb les que competim. Però compte, aquest no és el posicionament que vol el 22@.
És un efecte temporal?
Està venint més talent de fora, i és gent que té salaris més alts, per tant provoca que aquests efectes comparatius augmentin els preus d'aquí. El posicionament de salari baix és conjuntural, ens està ajudant però marxarà. No arribarem a preus de Berlín o Londres o Silicon Valley ni en lloguers ni en salaris, i no ens cal perquè són models que són totalment privats, i aquí el que volem és un model sostenible.
Igual com el 22@ pot ser un model per a moltes ciutats tecnològiques, Silicon Valley és un model per a Barcelona?
No. Silicon Valley no és cap model perquè no és ciutat, és un polígon industrial de la nova economia però no és el que volem nosaltres. Barcelona té el seu propi model, però el que hem de tenir clar és que hem de mantenir el lideratge perquè tothom està corrent i si no mantens el lideratge el perds.
Tenim el deure de fer que el 22@ sigui motor de ciutat i de país
D'on surt el nom 22@?
És una clau urbanística. Surt de 22a, que identifica els solars que són d'ús industrial. En aquell moment l'urbanista que tenia aquest projecte, quan va posar l'@, estava pensant en termes urbans i també en quina economia es faria. Aquest és el moment en què Barcelona va decidir ser tecnològica, quan va fer la substitució clau de l'A per l'@.
El 22@ ha superat el nucli àlgid d'establiment d'empreses com podia ser fins ara el Passeig de Gràcia o la Rambla o és que el públic és un altre?
El públic és un altre però té més a veure amb la tipologia dels espais que no pas amb l'activitat econòmica. La nova economia està aquí. El 22@ és motor econòmic de ciutat, igual que ho és el Port, l'Aeroport o la Zona Franca. Jo crec que hi ha espai a la ciutat com perquè cada àrea pugui tenir la seva especialització i la seva identitat i és qüestió de que tingui tot un relat de ciutat i un sentit global.
Properes arribades?
Se n'estan movent algunes, aviat en tindrem una de molt sonada que encara no puc dir, però una de les últimes que ha arribat i que està agafant una posició molt intensa és WeWork, que ha muntat 20.000 m2 de coworking en un any i mig. També hi ha hagut Amazon, Schibsted, King, TravelPerk, i d'altres que destaquen. Everis vindrà aquí el 2022 i col·locarà uns 25.000 m2 en prelloguer i portarà 2.500 treballadors.
Part de l'èxit de l'atractiu del 22@ és per l'efecte bola de neu. Quin ha estat el punt d'inflexió?
Al principi hi va haver un interès molt nacional, d'empreses espanyoles que buscaven aquest mercat; després va passar a un interès europeu i americà i ara hem atret l'interès asiàtic.
Per capes, segurament Amazon i WeWork van ser claus per captar l'interès americà, a Europa no destacaria cap operació en particular i a Espanya el disparador important van ser les 20 companyies que van conformar l'associació inicial, entre les quals Mediapro, RBA, UPF, Indra entre moltes altres. Aquestes van venir molt seguides i ja van ser un cop important per captar gran atenció. A la ciutat de Barcelona va ser el moviment de Cuatrecasas, que va descobrir a la ciutat que sota de Glòries hi ha vida.
Si pogués fer la carta als reis, què és el més urgent?
Hem de fer més coses, més ràpid i millor. Glòries serà la gran plaça de la ciutat, és la plaça més gran que té Barcelona, però en canvi al centre, a Plaça de Catalunya, hi ha moltes connexions com FGC, rodalies, línies de metro, autobusos que connecten a l'aeroport, etcètera. Aquí en canvi tenim una sola parada de metro que està molt saturada, i necessitem obrir les reflexions sobre la mobilitat al districte. O ens posem les piles o patirem, ens saturarem i els veïns s'enfadaran.
Aquí hi ha molts parcs i zones verdes que no s'estan acabant i això necessitem que s'activi, tot i que no ens pertoca a nosaltres, però és una part del model. Cal una activació de les inversions públiques i que són fruit dels diners de les edificacions privades, tota aquesta transformació la paga el privat i amb aquests diners s'han de fer coses, que ara mateix s'estan fent a un ritme molt lent. Tots plegats tenim un deure i és que tot això sigui motor de ciutat i de país, que pugui ajudar altres àrees i pugui connectar-se, perquè no replicarem el 22@ a altres ciutats de Catalunya.