"Los catalanes hacen cosas", que deia l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy. Una frase que ha inspirat burles, riures, gags i fins i tot guardons. Així ho explicava el president de l'associació Welcome Talent SocietyBru Recolons. "Com que els catalans fem coses, que deia Rajoy, aquesta n’és una: tenim talent i el premiem. El nostre model és el de la creativitat". 

Es tracta dels Premis Talent que la Cambra de Comerç de Barcelona, liderada per Joan Canadell, i l'associació han convocat aquesta setmana per premiar actors destacats de l'economia catalana i realçar el teixit empresarial del país. Uns guardons que se celebraran al juliol, però que el famós economista Xavier Sala-i-Martin va presentar dimecres a la Casa de la Llotja amb una master class sobre el talent. 

I és que el concepte del talent és ambigu. Se'n parla als diaris i a les notícies, i omple titulars de tot tipus: "Barcelona, pol d'atracció del talent", o "Les start-ups tecnològiques i el talent internacional", però també notícies com ara "El 70% de les empreses catalanes tenen problemes alhora de trobar el talent que necessiten". I és que, què és el talent? És una cosa innata? S'entrena? S'estudia? Com es fa i com es capta el talent? Tenim talent a Catalunya? Hora i mitja de discurs que entre anècdotes, rialles i lliçons mira de posar llums i ombres a aquestes preguntes.

Catalunya, el Rei i les institucions

A Xavier Sala-i-Martin el presenten com un dels exemples de talent català. Segurament és per això que és ell l'encarregat de fer la master class sobre talent i, en paraules seves, "si no hi ha talent no hi ha idees, i si no hi ha idees no hi ha progrés". L'economista i professor de la Universitat de Columbia ho té ben clar: "Les idees són el motor del progrés". El talent català també el reivindica sovint el president cameral, Joan Canadell, qui assegura que "Catalunya ha estat sempre societat creativa i amb talent que ha sabut innovar i crear coses noves: vacunes, transfusions de sang, antenes de mòbil,... Per a Catalunya, l’emprenedoria i el talent son claus i cal potenciar-los", assevera Canadell. 

Però rebobinem. La conferència de Sala-i-Martin sobre el talent comença dient que "dels grans mals de la humanitat ja n’hem enderrocat tres, ara ja només queda el Rei", en una sala plena a vessar que esclata a rialles. El Rei? "Sí, el Rei". Segons explica, "una de les raons que donen els economistes per tal que uns països avancin més que els altres és el Rei, que fa que alguns indrets tinguin la capacitat de frenar el progrés". Frenar-lo per por o per convicció, com la por de perdre la feina si s'avança massa a nivell tecnològic, per exemple.

La clau de la prosperitat d'una Catalunya independent serà el canvi del sistema institucional

Citant el llibre Why Nations Fail, que balla sobre la hipòtesi que el que determina l’èxit de les nacions són els entorns institucionals que tenen, Sala-i-Martin explica que hi ha dos tipus d'institucions: les de tipus extractiu, "aquelles en què l’elit i els amics del Rei extreuen les rendes de la resta de la població perquè hi ha un sistema legal que els ho permet" i les de tipus inclusiu, aquelles que "progressen perquè tothom té oportunitats d’educar-se i progressar". D'aquesta manera, "els extractius fracassen i els inclusius prosperen". 

I a Catalunya què hi passa? Segons Sala-i-Martin ens trobem en un "punt intermig". "Si que hi ha hagut gent que viu del BOE però la major part dels empresaris catalans s’han hagut de buscar la vida i per això vivim en un entremig entre l’extracció i la inclusió". I més: "Per això hi ha molts independentistes que pensen que quan ens desfem del deute de l’Estat podrem fer més coses, però la clau està en el model institucional que prenguem. Hi ha hagut colònies espanyoles que s’han independitzat i no van bé del tot perquè han heretat les seves institucions". I per tant, una Catalunya independent i pròspera...? "La clau de la prosperitat quan Catalunya sigui independent serà el canvi de sistema institucional per convertir-lo en un sistema veritablement inclusiu".

Por als robots?

La quarta revolució industrial que vivim i la rapidesa a la que avancen les noves tecnologies és un dels fenomens que posa a prova el talent mundial. Les empreses necessiten, cada vegada més, mà d'obra formada i preparada per treballar en les novetats del mercat, però els estudis assenyalen que hi ha un biaix entre el que s'estudia a les universitats i el que es demana al mercat laboral. I en aquest context, s'hi afegeixen les pors sobre les tecnologies que s'estan desenvolupant com la intel·ligència artificial, el blockchain, el 5G, etcètera. Dubtes com "provocarà la fi de l’ocupació?" omplen diversos debats.

Els robots no ens robaran les feines, almenys no en els propers 100 o 200 anys

Citant alguns savis del món empresarial i tecnològic com ara Elon Musk (Tesla), Bill Gates (Microsoft) o l'historiador Yuval Harari, aquests avenços tan ràpids poden provocar uns desajustos que "faran a la gent mandrosa i desinteressada fins al punt que ningú les vulgui contractar". Però Sala-i-Martin recorda que "la major part d’analistes diuen que això que els robots ens robaran les feines no és veritat, almenys en els propers 100 o 200 anys".

I el toc d'humor: "Els robots aprenen molt lentament. Tota aquella gent que tingueu por que vinguin els robots a casa i us ho robin tot, un consell: tanqueu la porta, perquè us recordo que encara no saben obrir portes". Així doncs, segons el professor de Columbia el truc està en què "caldrà entrenar aquells que ara no són capaços de treballar amb les noves eines perquè puguin fer-ho".

Els secrets de Silicon Valley

Quin és el secret del model exitós de Silicon Valley? "Ens pensem que sabem com funciona però ningú no ho entén i ningú no podrà replicar-ho mai", avisa Sala-i-Martin, "perquè aquestes coses no es planegen, sorgeixen. El que sí que sabem és que hi ha una cosa que tots els llocs exitosos tenen en comú: el talent". La pregunta que ens hem de fer és "d’on surt aquest talent? Com fomentem un país amb talent creatiu i adaptatiu?". L'economista considera essencials diversos conceptes.

D'entrada, es pregunta, "què ensenyem als nostres nens?". Partint de la teoria de l'educador i conferenciant Ken Robinson, que qüestiona el sistema educatiu que reben els nostres nens i considera que "hem d’emfatitzar la creativitat, l’esperit crític, el treball en equip, l’observació, l’art, connectar idees", Sala-i-Martin s'hi mostra d'acord. "El sistema educatiu mata la curiositat. Hem de donar les eines als estudiants perquè es puguin anar adaptant a les necessitats del món laboral, hem de fer coses que les màquines mai seran capaces de fer, com ara fomentar el contacte humà", explica.

I és que la importància de tenir curiositat i sentit crític fomenta un dels béns més preuats de la societat: les idees. "El 72% de les idees de les empreses les tenen els treballadors", explica el professor de Columbia. "El 20% de les idees provenen dels ciutadans no investigadors, com estudiants, mestres, poetes, etc. Només el 8% de les idees prové de l’I+D, i això és molt important perquè sovint es parla de les inversions pels investigadors, i no és ben bé això", recorda Sala-i-Martin. 

La dicotomia espanyola: innovació i llei Wert

​Espanya és, probablement, un dels països amb una llei d’educació més nova: la llei Wert. Molts la recordaran com un dels ítems més polèmics del PP del 2013. Sala-i-Martin pregunta que "quan es va discutir la llei, algú recorda que es discutís alguna cosa sobre intel·ligència artificial, la quarta revolució industrial, etcètera? No. Aleshores el debat era en quina llengua es fan les classes i si religió compta per la mitjana. Aquest és el nivell de debat que tenim aquí", critica l'economista. 

El sistema educatiu és una gran dicotomia: tant pot ser el trampolí cap a una manera de fer creativa i ambiciosa com pot suposar una muntanya. En aquest sentit, doncs, segons l'economista "és un error que tota la responsabilitat de l’educació dels nostres fills recaigui sobre l’escola i els professors. Hem de canviar la nostra cultura i el que ensenyem als nens". Comparant la nostra societat amb les societats asiàtiques, el professor recorda que "l’heroi de l’escola acostuma a ser el que treu bones notes sense fer res, l’esportista, el malote.... el que treballa és un pringat. Hem de canviar això; als països asiàtics els que treballen i s'esforcen són els herois de l'escola i de casa, i és l'exemple que determina com són després". 

I és que no hi ha una resposta a la idea del talent. Es tracta d'esforç, ambició, treball, cultivar-se, educació crítica... En definitiva, encaminar-se cap a a una manera de fer i de respondre davant les adversitats que ara la Cambra i l'associació Welcome Talent Society volen premiar i reivindicar el talent català. 

Els Premis Talent

Els guardons volen reconèixer actors destacats de l'economia catalana i realçar el teixit empresarial del país. "Des de la Cambra, volem sumar-nos per potenciar el talent nacional", ha assegurat el president de la corporació, Joan Canadell, durant la presentació dels guardons. L'acord entre ambdues entitats s'emmarca en els eixos del projecte Catalunya 2030/2040, impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona per configurar un nou model econòmic al territori.

Mitjançant aquest acord es preveu treballar en la identificació, incubació i acceleració de projectes i empreses innovadores. Els nous premis parteixen dels Premis Talent, creats fa cinc anys, i pretenen identificar i difondre nous projectes i empreses; incubar i accelerar projectes empresarials; donar a conèixer el "talent passat i present de Catalunya", i cercar els recursos per "acompanyar" aquests projectes.

Durant la presentació, el president de la Cambra de Comerç ha ressaltat la "creativitat" dels catalans. "Per a Catalunya, l'emprenedoria i el talent són claus i cal protegir-los", ha manifestat. En aquest sentit, ha destacat els Premis Talent Cambra com una "eina de país" per "contribuir a canviar el model econòmic" de Catalunya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat