Jurisprudència europea per contradir una sentència del Tribunal Suprem. Un jutge d'Igualada ha reconegut el dret d'un client del BBVA a recuperar els diners pagats per totes les despeses de constitució d'una hipoteca en contra del que sentenciava el Suprem, que donava la raó als bancs i dictaminava que és el client ha de pagar les despeses de la hipoteca.
L'argument del jutge és clar i es basa en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) —concretament en la sentència europea del 14 de març del 2013 a l'assumpte C‑415/11 sobre clàusules abusives als contractes celebrats amb consumidors— que, segons aquest magistrat, "donava a entendre que una clàusula que preveia el venciment anticipat per falta de pagament d'algun dels terminis, sense ser abusiva per se, podia considerar-se com a tal atenent a les circumstàncies del cas".
Segons aquesta sentència, el demandant recuperarà 5.534 euros, 4.632,86 dels quals corresponen a l'impost sobre actes jurídics documentats, 180,53, a la inscripció al Registre de la Propietat i 721 als drets de notari. Ara bé. BBVA encara la pot recórrer.
El jutge s'ha mostrat convençut que això obre la porta a que tirin endavant més reclamacions relacionades amb despeses de constitució de la hipoteca, tot i que el Suprem va sentenciar no fa ni tres mesos que el client haurà d'afrontar els pagaments de l'impost de transmissions patrimonials (ITP) i l'impost d'actes jurídics documentats (AJD).