A la platja de Sant Adrià de Besòs —al costat de les Tres Xemeneies— han començat les obres de la primera estació internacional d'aterratge de cables submarins de Catalunya. La infraestructura, que entrarà en funcionament el 2022, permetrà l'arribada de cables de fibra òptica sense restriccions i serà la porta d'entrada i l'enllaç dels provinents d'Àsia, l'Àfrica i la Mediterrània que es vulguin connectar amb els EUA per la via més ràpida.

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha recordat durant la presentació que, en la nova era digital, la productivitat es mesura en bytes i que rebre els cables per on circulen genera riquesa i ocupació. "En quatre anys pot ajudar a fer créixer entre un 2% i un 4% l'economia de Catalunya", ha afegit.

Segons les últimes dades disponibles del Submarine Cable Map, actualment hi ha en funcionament uns 400 cables submarins a tot el món, la qual cosa representa un volum de més de 1,2 milions de quilòmetres de cable. Tenint en compte que en el dia d'avui és insubstituïble perquè té una capacitat de transmissió comparable a la de 3.000 satèl·lits, Puigneró ha remarcat que per a Catalunya és "estratègic" comptar amb un port propi d'àmbit internacional per a la fibra òptica de cables submarins.

200.000 persones treballaran al sector tecnològic

Puigneró ha apuntat que partint de les dades d'altres estacions similars situades al Canadà o Singapur, l'estació d'aterratge que s'està construint podria situar l'ús del sector tecnològic a Catalunya en les 200.000 persones, 50.000 més que actualment.

El conseller de Polítiques Digitals va afegir que la prioritat de Catalunya ha de ser la seva transformació en un país digital que generi ocupació de qualitat. També va recordar que, igual com en el seu moment es va treballar en la industrialització del país, ara cal fer-ho amb la digitalització. "No serem un país social que generi treball per als ciutadans si no som un país digital", va reblar.

Norman Albi, CEO d'AFR-IX Telecom, l'empresa constructora, va explicar que una estació d'aterratge com la Cable Landing Station (Barcelona CLS) és, en l'era digital, com un aeroport de dades. Un aeroport, ha afegit, que una vegada operatiu serà punt de connexió de dades cap a altres destinacions, però també base permanent de moltes altres que permetran que es creï un ecosistema al seu voltant.

Sobre aquest ecosistema, l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, s'ha mostrat confiat que la infraestructura "ho acabi transformant tot al seu voltant" i generi "una oportunitat per millorar i equilibrar la societat". Aquí, va recordar que el municipi té universitats i ara tindrà les dades per impulsar, per exemple, un hub de transició energètica. "No volen ser especialistes en pobresa; tenien altres possibilitats i les volem impulsar", va destacar.

Sant Adrià, la millor ubicació

AFR-IX Telecom, companyia propietària i impulsora de l'estació d'aterratge, compta amb l'autorització d'obres per poder instal·lar a Barcelona CLS fins a 8 cables submarins de telecomunicacions de fibra òptica, que discorren pel fons marí des de de l'àrea de Barcelona a les ciutats de Marsella i de Gènova. El Govern, impulsor de la captació de la inversió, ha tramitat tots els permisos maritimoterrestres i complementa la inversió amb 800.000 euros a fi d'amplificar l'impacte d'aquesta estació d'aterratge.

Albi, va explicar que han triat Sant Adrià de Besòs per construir l'estació perquè agrupa les condicions perfectes per acollir una infraestructura d'aquestes característiques: excel·lents connexions a totes les xarxes de fibra òptica del país, tant viàries com ferroviàries, no presenta barreres físiques per a l'entrada dels cables i que passen enterrats a una profunditat d'uns 2 metres per la línia de la costa sense emetre cap tipus de radiació. A més, el litoral de Sant Adrià no pateix l'erosió d'altres zones de Barcelona.

La de Sant Adrià serà una estació d'aterratge única perquè permetrà l'arribada de cables sense restriccions. És a dir, serà el punt d'arribada de múltiples cables, optimitzant recursos i evitant la proliferació d'edificacions. "És una proposta innovadora, ja que normalment cada empresa propietària d'un cable ha de construir la mateixa estació d'aterratge per a la connexió del cable", va explicar Albi.

També servirà per descongestionar Marsella i Gènova, actualment els dos ports que aglutinen el major nombre de cables de fibra òptica submarina a la Mediterrània.

 

Imatge principal: Obres del primer port digital de cables submarins que es construeix a Sant Adrià de Besòs. Foto: ACN