MAT. Molt alta tensió. Són unes sigles, o tres paraules, que han unit històricament el territori. Si en el passat va ser Girona que es va alçar contra la construcció de la línia MAT al territori, en els últims mesos i setmanes són Lleida, Tarragona i part de Barcelona les demarcacions que s'han alçat contra aquesta línia elèctrica. Actualment a Catalunya hi ha no un, sinó tres projectes de construcció de MAT. El primer, i més llarg, uniria el municipi Barceloní de Begues amb Valmuel (Terol), el segon uniria el poble d'Isona, a tocar de Tremp, i Laluenga, a Osca, i el tercer tornaria a unir Terol amb Ascó.

De fet, tal és l'oposició a les MAT que ha arribat al Senat, que a la vegada va instar al govern espanyol, el passat 22 de setembre, a aturar per complet el projecte. Va ser a través d'una moció redactada conjuntament pel PSOE, ERC, Junts i Teruel Existe que demanava també a adoptar mesures per afavorir la implantació d'energies renovables.

El text es va aprovar amb 155 vots a favor 5 en contra i 101 abstencions (PP). El text, a part de demanar que s'aturés el projecte, també reclamava al govern espanyol que faci una "avaluació rigorosa" del projecte i dels seus impactes, així com de la resta de línies de molt alta tensió del Projecte Sputnik i similars a Catalunya, País Valencià, Aragó i Euskadi, i els tingui en compte per "denegar" l'autorització.

Participació del territori

Segons aquest mateix text, impulsat per ERC, insta a l'executiu espanyol a donar valor a la participació del territori, i ha de minimitzar l'impacte paisatgístic i territorial dels projectes. A més, reclama que es "restringeixi l'accés als programes de finançament" dels fons europeus als projectes energètics que no respectin ni assumeixin el conjunt de compromisos respecte a l'emergència climàtica i als principis que promou l'agenda 2030.

De fet, la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, ja va admetre, també al ple del Senat, que el projecte de MAT entre Valmuel i Begues és "difícil d'entendre" perquè es tracta d'un projecte desproporcionat sense lògica energètica i ambiental.

Si agafem aquesta moció, podem veure com els tres partits catalans amb més representació al congrés, PSC, ERC i Junts estan en contra d'aquests dos projectes, però la qüestió no és només política o institucional, sinó que transcendeix les administracions i ha posat el territori en peu de guerra contra les MAT, unes construccions que deterioren el paisatge i no ajuden a la transició ecològica, més aviat tot el contrari. 

MAT Valmuel-Begues

El projecte de línia aèria d'alta tensió Valmuel-Begues (400 kV) tindrà 182,22 quilòmetres de longitud, amb afectació a Catalunya de 140,23 quilòmetres, més de 631 hectàrees. Això comportaria la construcció de 378 torres metàl·liques de prop de 90 metres d'alçada, 34 metres entre extrems i afectant 55 metres d'amplada de servitud.

Entre altres queixes, Unió de Pagesos, va presentar un total de nou al·legacions contra la MAT tant a les Terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. UP insisteix en el fet que la línia és nul·la de ple dret i que no volen ni modificacions ni replantejament del projecte, sinó la retirada de la proposta de MAT, que afecta 38 municipis. El sindicat agrari remarca la "irregularitat" del procés i que s'ha produït indefensió dels afectats i vulnerat el dret de participació pública. 

Un altre exemple de mobilització contra la MAT es produirà aquest diumenge a diversos municipis del Baix Penedès. Concretament la plataforma ciutadana Domenys Dempeus ha organitzat una 'Caminada contra la MAT' que seguirà el trajecte que hauria de tenir la línia dins el terme de Sant Jaume. La sortida serà a les deu del matí des dels dos extrems del municipi, als nuclis de Lletger i el Papiolet. Durant el recorregut hi haurà marcades sobre el territori algunes de les divuit torres d'entre 60 i 70 metres d'alçada que es preveuen fer. D'aquesta manera es podrà comprovar l'impacte que tindria el projecte al municipi.

MAT Isona-Laluenga

A les terres de Lleida, els municipis afectats pel projecte, principalment del Pallars Jussà, van formalitzar un front comú en contra de la MAT en el marc del Consell d'Alcaldes del Pallars Jussà a finals de setembre. Concretament, els municipis van acordar presentar al·legacions al projecte davant el govern espanyol per intentar frenar-los. Davant d'aquesta situació, aquests municipis van rebre el suport del delegat de l'Alt Pirineu i Aran del Govern, Ricard Pérez.

Algunes de les al·legacions giraran que presentaran els municipis al voltant de les afectacions que provoca en zones catalogades d'interès geològic que formen part del Geoparc Origens i que per tant estan sotmeses a una protecció especial europea. També es posarà de manifest l'impacte que les 56 torres que s'instal·laran a la comarca i el traçat de 26 kilòmetres provocaran en el paisatge. Així mateix, també s'al·legarà que algunes de les torres estan projectades a pocs metres de zones habitades i d'interès patrimonial.

De fet, aquests municipis han rebut aquesta mateixa setmana el suport del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, en contra de la MAT de 400 kV, amb torres d'entre 80 i 90 metres d'alçada separats per uns 500 metres i va assegurar que "el model energètic de la Diputació per les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran no passa per la construcció d'una línia de molt alta tensió". Talarn, en canvi, va apostar per una transició energètica cap a l'energia verda que sigui sostenible, ordenada i de proximitat

MAT Terol-Ascó

En el cas de la MAT entre Terol i Ascó tindria 45 km en total i transcorreria pels termes municipals de Caseres, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca, la Fatarella i Ascó. I per part del territori s'han organitzat ja diverses iniciatives per demostrar el descontentament de la ciutadania com per exemple el grup ecologista Gepec, que ja ha alertat de les conseqüències ambientals, paisatgístiques i econòmiques.

Els ecologistes argumenten sobre la base que el clúster energètic tindria greus repercussions sobre la fauna amenaçada i protegida –afectant, almenys, quatre parelles d'àliga cuabarrada i el pla de recuperació del trencalòs-. També impactaria greument sobre sis àrees catalogades com a Espais Naturals Protegits –Ribera de l'Algars, Matarranya-Aiguabarreig, Riba-roja, Ribera de l'Ebre a Flix, Serra de Pàndols i Cavalls i serra del Montant-Pas de l'Ase.

Aquesta MAT forma part del projecte eòlic impulsat a les províncies de Terol i Saragossa per la  multinacional Green Capital Development de l'empresari Jesús Martín Buezas, gendre de Florentino Pérez. Hi preveuen instal·lar 81 aerogeneradors de grans dimensions, amb una potència total de més de 500 MW, distribuïts en quatre centrals.