La sanció imposada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a les principals indústries làcties per presumptes intercanvis d'informació sobre els preus de la llet que es pagaven als ramaders entre els anys 2000 i 2013, es materialitza ara en un escenari nou per al sector làctic que no té res a veure amb el període jutjat i que pot provocar un enfonsament de tot el negoci làctic, segons estimacions d'experts coneixedors del sector consultats.

La resolució de la CNMC imposa una multa de 80,6 milions d'euros a deu empreses líders del mercat i únicament en el cas que l'Audiència Nacional confirmés l'esmentada resolució, permetria als ramaders afectats reclamar fins a un 10% dels facturat entre 2000 i 2013 pel presumpte perjudici causat a causa dels intercanvis d'informació de la indústria.

Milers de ramaders han formalitzat ja les seves peticions d'indemnització davant de la perspectiva d'obtenir fins a 1.200 milions d'euros en reclamacions, encara que la xifra final a percebre per cada ramader dependria únicament i exclusivament cada jutge i només en el cas que l'Audiència Nacional, davant de la qual hi ha recorreguda la sanció, confirmés la resolució de la CNMC.

Fonts del sector, tant de les empreses com de les organitzacions de ramaders, assenyalen que aquest conflicte es produeix en un moment en què la relació entre les empreses làcties i els ramaders és completament diferent a la de fa gairebé una dècada i que entrar en un procés judicial de reclamacions milionàries, amb bufets d'advocats que cobren per objectius, destrossarà tots els esforços realitzats fins ara per construir i mantenir un marc de relacions estables i duradores entre els ramaders i la indústria. En aquest nou escenari, el sector làctic en el seu conjunt pot quedar molt alterat i amb la seva viabilitat compromesa si s'aguditza la tensió entre indústria i ramaders, asseguren les fonts consultades.

El panorama del negoci làctic actual és molt diferent del que hi havia el 2013, quan acaba el període investigat per la CNMC. D'un sector no regulat s'ha passat a un altre amb normes i compromisos. Un canvi destacat és l'existència de contractes tipus oficials per a la compra de llet, normalment d'un any de durada, i amb un sistema d'inspecció en mans de les comunitats autònomes que vigila el seu compliment.

La normativa general sobre regulació de la cadena alimentària impedeix actuacions relacionades amb pactes sobre preus per alterar la normal competència del mercat. Empreses làcties i ramaders han establert relacions de col·laboració mútua per generar un marc estable i durador de negoci. Hi ha acords entre ambdues parts per millorar la qualitat de la llet; acords per a millora de les races lleteres; programes per impulsar la innovació a les granges; plans per garantir el relleu generacional en les famílies de ramaders i estratègies per garantir la sostenibilitat de les explotacions ramaderes.

Tot aquest escenari pot saltar pels aires si s'entra en un escenari de relacions judicialitzades entre la indústria làctia i els ramaders, trencant-se el diàleg i retrocedint en tot l'aconseguit fins ara, assenyalen aquestes fonts del sector. Insisteixen que una bona part dels recursos que la indústria dedica al foment ramader en conjunt pot dessemblar si cal dedicar-los a resoldre processos judicials.

Les empreses afectades són Calidad Pascual (abans Grupo Leche Pascual), Central Lechera de Galicia, Corporación Alimentaria Peñasanta, Danone España, Grupo Lactalis Iberia, Nestlé España, Industrias Lácteas de Granada (abans Puleva Food), Schreiber Food España (abans Senoble Ibérica), Asociación de Empresas Lácteas de Galicia i Gremi d'Indústries Làcties de Catalunya.