"Ens semblava imprescindible tenir una estratègia d'intel·ligència artificial (IA) si volem fer de Catalunya un pol de referència internacional en recerca i innovació". Així ha presentat el projecte el conseller de Polítiques Digitals Jordi Puigneró, que sota el nom 'Catalonia.AI', s'engega un "pla estratègic de país pioner a tot l'Estat i alineat amb els interessos de la Comissió Europea en l'àmbit tecnològic i digital". L'estratègia, aprovada aquest matí pel Consell Executiu, es dotarà de 10 milions d'euros en un període de tres anys per part del Govern.

Segons Puigneró, "aquesta és una de les estratègies prioritàries" i, segons els estudis, "es preveu que durant els propers 10 anys, aquesta tecnologia faci augmentar un 14% el PIB mundial, i també serà una font d'ocupació". En aquest sentit, el conseller, juntament amb el director general d'Innovació, Daniel Marco, han explicat que "Catalonia.AI és una estratègia de país transversal, multisectorial i centrada en les persones que vol aprofitar tot el potencial de la IA en benefici de la societat i fer de Catalunya un pol tecnològic mundial en tecnologia d'intel·ligència artificial".

A més, és un projecte a nivell català, ja que les relacions amb l'Estat en política digital s'han trencat. El conseller explica que "la nostra relació amb l’Estat en l’àmbit d’estratègia digital sempre havia estat bona fins que van fer el decretazo, que deia que no podiem desenvolupar estratègies digitals sense el seu consentiment". Segons el conseller, "ho van fer per frenar la identitat digital, però això suposa un fre total. En el que convergim els agents socials i les administracions es que Catalunya ha de ser un motor per a la digitalització i per això ens va sorprendre tant el decret de Pedro Sánchez, perque no es pot anar en contra de l’avenç de la tecnologia. Qui ha estat fent política amb aquest tema no som nosaltres, va ser Sánchez amb el decret i ara estem en baralles judicials perquè no té cap sentit. Aquest decret acabara derogat i sino el TC acabarà de fer la feina, n’estem convençuts".Amb tot, des del govern asseguren que el projecte IdentiCAT s’està "reformulant per poder-lo tirar endavant digui el que digui" l’Estat.

10 milions en tres anys

El conseller ha explicat que per engegar el projecte, el Departament de Polítiques Digitals té previst dotar-lo de 10 milions d'euros en tres anys, "addicionals als que ja s'aporten normalment en el camp de la intel·ligència artificial". D'aquests deu milions, 3,4 aniran enfocats a projectes d’innovació, 1 milió estarà destinat a potenciar el talent, l'emprenedoria i la captació, i la resta estaran repartits entre esdeveniments, laboratoris d'innovació i foment de l'ètica en el camp tecnològic. 

En aquest darrer punt, Puigneró ha posat en valor la creació d'una carta ètica catalana. "Quan vam començar a fer la carta ètica, ens van acusar de fer-ho només pel procés arrel dels tancaments de webs des de l’1 octubre", explica. "Evidentment que ho feiem en part per això, però no només per això, sinó també perquè hem d’avançar cap a un model tecnològic més ètic on la tecnologia i les dades la governin els ciutadans, no el govern o les grans empreses".

Segons ha explicat Marco, el projecte consta de sis eixos estratègics que es volen potenciar en l'àmbit de la Intel·ligència Artificial: l'ecosistema, la recerca i la innovació, el talent, les infraetsructures i dades, l'adopció de la tecnologia i l'ètica i la societat. A més, el conseller ha explicat que "a Catalunya ja tenim un ecosistema embrionari d'aquesta tecnologia perquè ja hi ha 180 empreses que es dediquen a prestar serveis i que ocupen 8.500 treballadors". 

El CIDAI, la primera acció

"La primera acció que farem en el marc d'aquesta estratègia és la posada en marxa del CIDAI", ha explicat Puigneró. Es tracta del Center for Innovation in Data tech and Artificial Intelligence (CIDAI), una aliança publicoprivada constituïda com un centre d'innovació en xarxa on hi col·laboren diverses entitats juntament amb Microsoft, Everis i SDG. Aquest centre estarà dotat amb 3 milions d'euros entre 2020-2023 i la Generalitat hi aporta el 40%, 1,2 milions en total. 

Alhora, pel que fa als sectors prioritaris d’impacte de l'estratègia de la IA, des del Govern posen en relleu els següents: agroalimentari, mèdic i salut, educació (més personalitzada, flexible i amb voluntat de millorar les potencialitats del professorat amb IA), administratiu, turisme i llengua, mobilitat i gestió del trànsit, sostenibilitat i energia, i indústria.