Encara sense haver paït les eleccions generals de l'Estat, s'acosten les eleccions municipals i els grups candidats comencen a debatre les seves propostes. El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) ha organitzat aquest matí una taula rodona amb els representants dels partits per valorar les seves propostes en matèria econòmica per la ciutat de Barcelona, on la mobilitat sostenible, el comerç, el turisme i l'habitatge han estat al centre del debat. 

L'acte, moderat pel responsable de premsa del CEC, Víctor Bottini, ha comptat amb les preguntes de diversos economistes del Col·legi, que s'han dirigit a Elsa Artadi (JxCat), Albert Batlle (PSC), Maria Luz Guilarte (Barcelona pel Canvi – C’s), Jordi Martí (BComú), Miquel Puig (ERC) i Òscar Ramírez (PP). No ha comparegut el representant de la CUP, tot i estar prevista la seva presència. 

L'habitatge social i el preu del lloguer

El mercat del lloguer i l'habitatge social ha estat un dels punts calents del debat. Tots els representants dels partits han coincidit en el fet que "Barcelona té un problema amb l'habitatge" i cal solucionar-lo. Segons Elsa Artadi, "tenim una molt mala herència de 40 anys de governs d’esquerres que s'han dedicat a especular amb l’habitatge social, posant-lo a la venda en lloc de llogar-lo" cosa que ha provocat que ara "només tenim un 2% d'habitatge social". Alhora, la candidata de JxCat ha apuntat que "més de 400 famílies es troben en situació d'emergència social que no s’està abordant, i que si no hi ha habitatge buit es pot ajudar pagant un lloguer però no s’empra prou el tempteig i retracte".

Pel que fa a "la tensió en el mercat del lloguer", la pregunta ha anat dirigida al candidat del PP, Oscar Ramírez, qui ha assegurat que "la solució passa per augmentar el parc d’habitatge assequible". D'aquesta manera, ha criticat que "Colau es va comprometre a fer més de 8.000 habitatges protegits i només n’ha entregat 700", i que "de vegades ens trobem amb mesures que aturen la inversió tan interna com externa i no posen fàcil incrementar el parc d’habitatge". Així doncs, des del PP "entenem que aquest ha de ser un mercat lliure i l’administració no ha d’entrar a regular-lo".

L'èxit barceloní i la desigualtat

Preguntat per la desigualtat que s'ha creat a la capital catalana en els darrers anys, el candidat d'ERC, Miquel Puig, ha explicat que "una part de l’èxit de Barcelona és que som una ciutat de salaris baixos i lloguers alts, i l’Ajuntament no té una solució a això, però sí que té instruments per millorar-ho, com ara intentar que els sectors que paguen pitjor -turisme principalment- millorin els seus salaris".

Segons Puig, un dels grans problemes "és que la pobresa és hereditària, cosa que no passava fa 30 o 40 anys, i la solució a això recau en l’educació. Les escoles bressol sí que són competència de l’Ajuntament, i aquest hauria de proporcionar una plaça a tots aquells nens d'entre 3 a 5 anys". 

El comerç i el turisme, en entredit

Amb la irrupció de les noves tecnologies i l'e-commerce, el comerç local i de proximitat s'ha començat a veure ofegat per la pressió de les grans empreses. En aquest sentit, tots els candidats estan d'acord en la necessitat "d'ajudar el comerç local" perquè és un dels eixos de la ciutat. En paraules de Joan Martí de BComú, "la necessitat del comerç de proximitat és indispensable des del punt de vista econòmic, i sense ell la vida a la ciutat decau". D'aquesta manera, "haurem de saber convergir els tipus de comerç i propiciar la reinvenció per integrar-les".

Alhora, des del PSC, Albert Batlle ha asseverat que "volem treballar colze a colze amb els comerços i fer compatible la convivència entre l’ecommerce i el comerç més tradicional", i ha posat com una de les seves propostes "implementar la taxa Amazon, per tal que aquelles empreses que es gaudeixen de certs privilegis també paguin".

Pel que fa al turisme, que continua essent un dels principals debats a les grans ciutats, María Luz Guilarte de Cs ha assegurat que "revisarem el PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics) perquè permeti un creixement ordenat i perquè creiem que ara és prohibitiu, ja que dificulta molt obrir allotjaments turístics i creiem que cal portar el turisme a zones que sí que ens interessa". En aquest sentit, doncs, ha explicat que "a Barcelona el turisme genera 140.000 llocs de treball i és el 15% del PIB".

A més, ha criticat l'actual Ordenança de terrasses i "les multes lingüístiques" que "creiem que són coses que no ajuden. També s’han de regular els fluxes turístics i fer un pla que sigui sostenible per la ciutat, alhora que fomentar un entorn més atractiu pel turisme de qualitat", ha explicat la representant de Cs.

Internacionalització 

La internacionalització de les empreses i l'entrada d'inversió forana és també quelcom que preocupa als economistes. Segons Miquel Puig, "Barcelona és el que és perquè en la Primera Revolució Industrial es va convertir en la primera ciutat manufacturera de cotó, després electricitat, etc. Estem en un bon punt de partida però s’ha de reforçar, i l’Ajuntament ha de fer coses, com ara la gestió de l’espai. La nova economia sorgeix físicament al voltant dels centres de recerca i les universitats, i a Barcelona és molt difícil habilitar aquest espai". Amb tot, ha asseverat que "podem i volem ser la Boston de la Mediterrània"

Segons Guilarte, "el que creiem es que no ajuda que hi hagi projectes que posin fronteres perquè provoca fuga de seus, com va passar el 2017 i 2018. Amb aquesta fuga només afavorim altres comunitats autònomes i altres països competidors". En aquesta mateixa línia, el PP posa com a punt clau del seu programa "recuperar les més de 5.000 empreses que han marxat de Catalunya, crear nou programa d’impuls per reactivar l’economia i crear llocs de treball". 

Finalment, la voluntat de fer de Barcelona una ciutat líder en tecnologia i innovació, integrada amb la mobilitat sostenible i eficient està al capdavant de tots els programes que han intervingut al debat.