Ara fa un any, el 27 de gener del 2015, Iannis Varufakis era nomenat ministre de Finances del Govern d'Alexis Tsipras en unes circumstàncies polítiques i econòmiques d'extrema complexitat.

El 6 de juliol del 2015, després de set mesos d'estira-i-arronsa amb la Unió Europea, Varufakis renunciava definitivament al seu càrrec en benefici d'Euclides Tsakalatos, actual ministre grec de Finances. Tanmateix, la moto de Varufakis ha tornat a donar la volta al món.

El "Pla X"

Dimecres, en una entrevista amb el mitjà grec Skai TV, Varufakis va revelar el gran encàrrec que li havia fet Tsipras quan l'Eurozona es plantejava expulsar Grècia de la moneda comuna. Més concretament, el primer ministre va encomanar al llavors ministre de Finances la creació un grup d'experts per afrontar la complexa missió de dissenyar un sistema de pagament alternatiu davant la possible sortida de Grècia de l'euro. L'anomenaven el "Pla X".

Els sis responsables del "Pla X" tenien com a objectiu l'elaboració d'un pla econòmic que donés accés a medicaments, combustible i aliments en una conjuntura en què el país ja no pogués fer front a les seves obligacions financeres.

El consell de Varufakis

L'economista advocava per posar el pla en marxa com més aviat millor. L'objectiu era clar: evitar pagar els 27.000 milions en bons de l'Estat que Grècia devia al Banc Central Europeu (BCE). I això succeïa just en el moment en què Tsipras decidia convocar el referèndum del 5 de juliol per decidir si s'aprovava l'oferta de les institucions creditores des de Brussel·les.

"Vaig pensar que si fèiem el que havíem decidit com un equip de negociació i anunciàvem que anàvem a reestructurar aquests bons i a aplicar el sistema de pagament en paral·lel, a continuació, dilluns, dimarts o dimecres abans del referèndum, la discussió que esperàvem entre Draghi (el president del BCE) i Merkel (la cancellera alemanya) tindria lloc", va assegurar Varufakis. El "Pla X" com a remei antimerkelià.

La resposta de Tsipras

Tanmateix, el "Pla X" es va quedar en això, un pla anònim i sense aplicació real. Tsipras va optar per seguir el consell del seu viceprimer ministre, Iannis Dragasakis, i va rebutjar l'adopció del pla dissenyat per Varufakis i que ell mateix li havia encarregat.

Davant d'això, l'exministre de Finances es va sentir molt frustrat en veure a més com Tsipras acceptava una meta de superàvit primari del 3,5% del producte interior brut (PIB) per als propers anys a canvi d'un possible alleujament del deute. Es tractava d'un objectiu "macroeconòmic impossible".

Una gran responsabilitat

Tampoc no es van entendre en el plantejament de com pressionar el BCE quan ja hi havia un acord establert amb la Xina en matèria d'inversions a Grècia, fins i tot en la compra de bons, però aquest pacte "va ser anul·lat per una trucada de Berlín". I per si faltés llenya al foc hel·lènic, Varufakis va confessar estar en desacord amb el "programa de Salònica", un compendi de mesures socials dissenyades per combatre la crisi econòmica. Un programa que l'exministre va conèixer "pels diaris".

"Immediatament em vaig adonar que hi havia una falta de coherència total entre una lògica de negociació raonable i aquest programa", va afirmar, i va afegir que es va arribar a l'acord que el pla "s'adaptaria a l'estratègia de negociació". I la resta de la història és mundialment coneguda. Es fer el referèndum, va sortir un "No" rotund i Varufakis va baixar del tren de Syriza, almenys del govern.

Fent una valoració retrospectiva, Varufakis va declarar "haver fracassat en el seu càrrec en haver d'assumir una gran responsabilitat... M'hauria agradat haver fet moltes coses d'una manera diferent". Però de vegades, tot és qüestió de temps.

La Grècia del 2016

I sense Varufakis ni el "Pla X", però amb Tsipras i Tsakalotos, Grècia segueix endavant o, si més no, ho intenta.

El Fons Monetari Internacional (FMI) va suspendre aquest divendres la clàusula d'"excepció sistèmica" que mantenia Grècia en les condicions de préstec aprovades el 2010. Mentrestant, Tsipras ha aprofitat el Fòrum Econòmic de Davos per demanar un diàleg "seriós" amb els creditors de Grècia, per tractar "un alleujament del deute".

Atenes torna a demanar més temps per poder respirar i Berlín rebutja més concessions en un entorn hostil com és la Unió Europea. Després de la tempesta, no sempre ve la calma.

(Iannis Varufakis i Alexis Tsipras el febrer del 2015 / Europa Press / Reuters)