Els empresaris catalans han denunciat en els darrers temps, l'increment del retard en els processos que impliquen l'àmbit públic i administratiu en certes operacions del dia a dia que provoquen interrupcions dels seus processos de producció, massa sovint, injustificades. En aquesta línia, també es va expressar la patronal CECOT i ara, aquesta ha liderat conjuntament amb l'Institut Ostrom un estudi en profunditat sobre la problemàtica actual.
Juntament amb l’associació Catalunya sense límits i sota el títol “Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya”, s'ha presentat un informe que fa un retrat de l'estat actual, però també és propositiu sobre quines peces de l'engranatge han de canviar i millorar.
L’informe ha estat presentat a la seu de la Patronal Cecot a Terrassa. ElNacional.cat entrevista el coautor de l’informe, Pau Vila Garcia: enginyer i economista. Actualment, és el responsable de programes de l'Institut Ostrom, un think tank apartidista. En l'àmbit laboral, encapçala una empresa familiar del sector industrial.
Molts empresaris han denunciat que les administracions públiques poden retardar fins a 3 anys per respondre un tràmit administratiu que frena l'activitat o l'objectiu de l'empresa. Això com es combat?
Primer de tot cal puntualitzar que, quan un projecte empresarial pateix un retard greu, ja sigui un projecte d'ampliació d'una indústria existent o una nova indústria que es vol implementar a Catalunya, el que està en joc són llocs de treball i riquesa - tant a nivell local com a nivell agregat de tot Catalunya. D'això en diem "finestra d'oportunitat": si una empresa es tira a la piscina per construir un centre productiu que suposa una inversió de diversos milions, darrere d'aquesta decisió hi ha sempre un estudi de mercat on s'analitza l'expectativa de demanda, el que fan els competidors, etc. Aquesta anàlisi pot deixar de tenir sentit 3 o 4 anys després de prendre la decisió, de tal manera que quan els projectes s'endarrereixen per culpa d'esculls burocràtics el que acaba passant en molts casos és que un cop es resol l'expedient aquest tren ja ha passat, i el projecte deixa de tenir sentit. Aquesta és la gravetat de l'assumpte, i per això ens sembla molt important identificar les causes per les quals es produeixen aquests retards. En detectem moltes, però fonamentalment es poden classificar en tres grans grups: expedients encallats a urbanisme, projectes pendents d'autorització per part de medi ambient i iniciatives paralitzades pendents de regulacions auxiliars, com podrien ser les legalitzacions per complir la normativa antiincendis, per exemple. Nosaltres proposem 10 mesures concretes que, sota el nostre parer, ajudarien a evitar aquestes situacions.
L'Idescat podria recopilar més dades
Em pots detallar les més destacades i per què aquestes i no unes altres?
Una de les mesures que creiem fonamentals és la publicació de dades agregades sobre llicències urbanístiques a nivell de tot Catalunya. Tots coneixem casos d'alguna empresa o projecte que ha demanat un permís d'obra i s'ha demorat excessivament, però no es pot copsar la dimensió del problema ni detectar a quines zones és més greu si no tenim dades. A dia d'avui, caldria trucar a cadascun dels 947 municipis i preguntar quants projectes s'han demanat, quants s'han aprovat i quants s'han denegat, i quin ha estat el termini mig de resposta - pensem que l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) podria fer la feina de recopilar aquestes dades i publicar-les. Una altra de les mesures que considerem molt importants és la dels silencis administratius, un concepte que fa referència a que l'administració tingui un termini màxim per resoldre una petició, i passat el termini, per defecte es doni la raó al sol·licitant. Ara ens trobem que en alguns tràmits ja s'ha incorporat aquest termini màxim, però no s'aplica als recursos, de forma que alguns funcionaris resolen negativament i animen a presentar un recurs per entrar en una fase on no hi ha cap límit temporal per atendre la petició.
"Els terminis en l'esfera pública són impensables en el privat"
La imatge entre públic i privat continua sent diferent o hem aconseguit entre tots ser més eficients?
La gestió dels terminis a l'esfera pública habitualment és una altra. Ho veiem amb projectes com la L9 del metro: si no es fa l'any 2000, doncs ja es farà el 2010, el 2020 o el 2030. I algun dia s'inaugurarà. Això és impensable en el sector privat, on els projectes estan sempre acotats a unes condicions de mercat, a unes persones que encapçalen les iniciatives... En definitiva, un context que ja no serà el mateix al cap d'uns anys, i per tant un retard provoca la desaparició d'aquella oportunitat.
Per tant, quan dieu que llanceu un decàleg, a qui us dirigiu principalment?
El decàleg pretén ajudar a l'administració poder resoldre aquesta problemàtica. Proposem mesures concretes i, en la nostra opinió, factibles. No són recomanacions que requereixin dotació pressupostària en la majoria dels casos, és una qüestió de voluntat.
Amb el que ens posem les mans al cap és quan parleu de les conseqüències directes d'aquests retards en el PIB català...
Efectivament, la publicació detalla com la complexitat regulatòria a Catalunya condiciona la demografia empresarial, incidint negativament en el potencial de creixement de les empreses i els seus guanys per especialització. El cost de l’acompliment d’aquestes càrregues té un efecte econòmic en termes de PIB molt destacable i alguns treballs (Gelauff i Lejour, 2006) demostren que una reducció de càrregues administratives del 25% podria comportar un increment del PIB de l’1,7%.
Aquest estudi mira principalment polítiques del nord d'Europa? Continuen sent el gran mirall?
No cal anar gaire lluny per trobar territoris que ho facin molt bé. Veiem com l'Aragó ha fet una feina molt intensa captant projectes d'ampliació d'indústries que tradicionalment estaven vinculades a Catalunya, oferint tota mena de facilitats i agilitats. També veiem com regions com el País Basc tenen un marc normatiu molt més simple (unes 6.000 pàgines en butlletins oficials respecte les més de 100.000 que s'han publicat a Catalunya en el mateix període d'estudi), la qual cosa contribueix a que tot sigui més eficient.
La lluita d'aquest estudi és que no es quedi en una simple analítica de recomanacions, sinó que tinguin caràcter legislatiu?
Exacte. Des de l'Institut Ostrom som un think tank ,un laboratori d'idees. La nostra feina és analitzar els temes i intentar aportar dades, observar altres països o regions i exposar de quina manera han resolt reptes similars. Posem a disposició aquesta feina de tot el teixit associatiu: patronals, institucions o grups polítics perquè cadascú faci el seu paper. Des de l'Institut no som ni volem ser una formació política, per la qual cosa ens cal teixir complicitats amb el nostre entorn perquè tothom qui comparteix aquesta visió pugui aprofitar les dades que posem sobre la taula per empényer en aquesta direcció.